MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 37: COMPANY

Crec que estem més nervioses la Carly i jo que la Juls. Durant tot el matí no ha parat d'inventar-se excuses per no anar-hi. Una d'aquestes ha estat, una no, la majoria han estat bastant patètiques i barates. Si no havia de netejar la piscina, havia de fer un pastís i acabar el pròxim treball. Serien excuses bones si, primer de tot, la seva família no tingués un equip de neteja per a la seva piscina i tota la seva casa; en segon lloc, no sap cuinar, i per últim, el treball s'ha d'entregar d'aquí a dos dies i a més, és de llengua, així que ho té llepat. A la Juls li és fàcil escriure treballs, és la millor de la classe i té molta facilitat d'aprenentatge. Saltar-se una tarda per quedar amb en Trevor no condicionarà el resultat del treball. En el seu cas, l'ordre dels factors no altera el producte. Qui hauria d'estar preocupada per aquest fet soc jo, entre que no se m'acut res i últimament el meu cervell ha decidit no ser productiu, al final suspendré. No em puc permetre suspendre un treball de llengua volent estudiar filologia anglesa, és de bojos.

Al final, ha acabat contagiant-nos els nervis i no hem parat d'especular què passaria en la cita cosa que ha provocat que tingués una petita crisi de por. Crec que ni una til·la o camamilla farà que els seus nervis desapareguin. L'amor adolescent recent nascut és adorable i fastigós a la vegada. És adorable veure als teus amics viure'l, però és fastigós viure'l els primers dies, tot et posa nerviós i ho passes realment malament.

Després que la Juls sortís del lavabo amb una camiseta de quadres enorme i uns pantalons cagats negres, a la Carly li ha vingut un atac d'histèria i jo no he pogut evitar riure'm de la cara que ha posat. La Juls deia que anava còmode, però la Carly no podia acceptar que amagués el seu fabulós cos sota una manta de pícnic. Una estona més tard discutint sobre quina roba seria la més adequada i que encaixés amb ella, ha optat per uns shorts amb un top d'encaix i unes plataformes i quan s'ha mirat al mirall, el somriure ha aparegut en el seu rostre. Ha dit que anava còmode i se sentia guapa així que això és l'únic que importa. És igual la roba que et posis mentre et sentis bé i preciosa. Quan portava la camisa de quadres, els seus ulls no brillaven.

El rellotge marca les sis i quart així que en Trevor estarà al caure. No he pogut parlar amb ell durant el dia, ni tampoc amb en Travis i en Cameron. Els tres s'han escapat de l'institut un parell de classes per anar a no sé on a fer no sé què i quan llavors, li he preguntat a en Cameron, m'ha dit que avui a la tarda m'ho explicaria, però que no em preocupés, ja que era una cosa bona i que havien planejat feia uns quants dies. No és que les seves paraules em deixessin gaire tranquil·la la veritat, la seva ment és massa impulsiva i se li pot acudir de tot. L'únic que m'ha calmat una mica ha estat saber que en Zack no tenia res a veure i estarien a quilòmetres de distància un de l'altre.

Després del succés d'ahir, no hem tornat a parlar del tema. Confio que no faci cap bajanada o estupidesa, però pel somriure càlid que m'ha dedicat per acomiadar-se sé que per ara, mantindrà les distancies. Aquesta nit s'ha quedat a dormir unes hores, però quan m'he despertat ja no hi era. No recordo en quin moment de la nit va marxar, però aquest matí estava davant de casa meva amb un caputxino a la mà recolzat en el cotxe i esperant-me amb un gran somriure al rostre. El millor ha estat quan la Juls ha posat una cançó de One Direction al màxim des del seient del copilot per rebre'm. La cara de fàstic ha estat al·lucinant i encara més quan la seva germana i jo ens hem posat a cantar-la i ballar-la al mig del carrer i durant una part petita del trajecte. Tot i odiar One Direction, s'ha aguantat i fins i tot he vist com somreia.

Per ara ha estat un dia magnífic, l'única objecció que posaria al respecte ha estat el moment en què m'he trobat a en Blake i la meva tia esmorzant junts a la cuina, no m'agrada que aquella persona estigui sempre a casa. Entenc que és el pare del meu cosí i vulgui recuperar els dies perduts de pare. Si és cert que ja no beu res, no tinc cap inconvenient en què vulgui veure al seu fill, però segueixo tenint el pressentiment que en qualsevol moment pot tornar a llençar el ganivet que doni el començament a una guerra. No vull que la meva tia pateixi més del que ja ha fet. Puc perdonar-lo, però no oblido el que una vegada li va fer, ho vaig veure en persona.