MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 75: DANG DIGGY DANG (marato 2/3)

Quan arribem l'endemà a l'institut, els nervis i la por envaeixen el meu cos. En Cameron no ha deixat de comentar i imitar les reaccions que podrien tenir els professors quan veiessin tot el desastre que vàrem deixar la setmana passada. La veritat és que no li he fet gaire cas durant els deu minuts de trajecte i crec que ho ha notat. Segueixo absorta després del que va succeir en les últimes vint-i-quatre hores. La Juls i en Zack, en Cameron, l'embaràs de la Candice, la Janet... massa informació de cop.

Encara estic processant que la Candice té un fetus creixent dins seu. Joder, està embarassada i està molt malament emocionalment. El més fort és que ja li va passar una vegada. Si ja li va passar, per què no utilitzava protecció? Cony, no va aprendre de la lliçó? Entenc que et puguis equivocar una vegada, però fer-ho dos cops i amb un assumpte bastant important... I recordar que durant una temporada pensava que era verge, o això deia la Bloguera. Hi ha tantes preguntes que li vull fer... no em va respondre si es volia quedar amb el bebè. No hauria i no tinc perquè, però tot i ser la malèfica, necessita ajuda i en aquests moments només em té a mi, irònic.

En Cameron encara no ho sap. Ens va veure a les dues juntes, tancades en un ascensor, després del que ha passat entre nosaltres i sense discutir ni barallar-nos. És normal que estigui estranyat. I si li afegim que vaig preferir parlar amb la Candice i passar d'ell... Bàsicament vaig enviar tot el que ell havia fet per mi a la merda. Li va dir de tot, em va protegir i defensar a crits i després de veure'm plorar una vegada i una altra per culpa de la Candice, això no hagués estat prou per odiar-la que m'he fet amiga seva. Sé que dins el seu cap també hi ronden mil preguntes i estan relacionades amb el tema, però quan sàpiga la veritat, ho entendrà. I­ no serà gaire tard. D'aquí un mes, la seva panxa haurà augmentat tres talles serà inevitable amagar-ho. Tothom començarà a xiuxiuejar i comentar i no tardaran gaire a arribar a la conclusió que està embarassada.

Merda, tenim matemàtiques a primera hora, no sé si podré mirar a la cara al professor. Poso les mans en el pit d'en Cameron i li dono una petita empenta per separar-lo de mi una vegada m'ha besat. Al principi em mira una mica confós, però quan sent les rialles d'unes noies que passen pel nostre costat, em mira amb un somriure maliciós.

—Podem saltar-nos la classe, el més probable és que ens castiguin... Seríem fins i tot més productius —em diu amb veu ronca a cau d'orella.

Em mossego el llavi i suposo la seva opció. Fa temps que els dos necessitem i volem uns minuts íntims, a soles. Últimament sempre ens acabem interrompent i cansa. Jo també vull gaudir d'una estona de plaer, la necessito, però tot i les ganes i la gran temptació, passo de tenir una falta d'assistència. Estic al cent per cent segura que el professor de matemàtiques no dubtaria en trucar els nostres pares. Com els explico després, mirant-los fixament als ulls, que he faltat a l'institut per tenir sexe amb el meu xicot? També podria maquillar-ho i dir-los que estava mantenint una classe d'anatomia humana excepcional. El meu pare ens arrancaria els ulls. Nego amb el cap i agafo de la mà a en Cameron.

—Prefereixo veure les cares dels professors —li dic arronsant les espatlles.

—I recordar el que va passar sobre la seva taula?

No li fa falta pronunciar de qui es tracta, els dos sabem exactament de què està parlant. Les galtes se m'encenen i de seguida quedo vermella com un tomàquet. En Cameron em dirigeix una mirada burleta i insinuant. Miro al voltant per si algú l'ha escoltat. Només faltaria que, a més dels nostres amics, tot l'institut i els professors sàpiguen el que preteníem fer. Obro els ulls com plats, m'empasso la saliva i em giro per allunyar-me de la seva ment tan bruta i burleta. El seu cos corre cap al meu i passa un braç per sobre les meves espatlles.

—No sé com podrem aguantar en aquella classe durant dues hores veient aquella taula davant nostre i recordant com de bé ens ho estàvem passant fins que... —Li tapo la boca amb les mans, però no li impedeix treure la llengua i fer petits cercles per sobre la meva pell. M'encanta la seva llengua i tot el que sap fer amb ella, però ara mateix és un porc. Li dedico una mirada assassina, el que vol és emprenyar-me i ho està aconseguint. Sap que aquests temes em posen histèrica i em fan molta vergonya—. No t'enfadis, gateta... era una broma. —Els seus braços envolten la meva cintura i el seu cap es posa entre el meu cap i coll.