Recordes aquell dia en què el cel començava a enfosquir-se i érem sols tu i jo sota la primera llum dels fanals del Passeig de Gràcia? Com de feliços n'érem! Tu em miraves i jo responia amb aquella tímida rialla abaixant poc a poc la cara fins a les espatlles. Llavors amb un petit gest m'acariciaves la galta provocant així un munt d'emocions incontrolables que trencaven amb totes les meves idees. Entrellaçàvem els dits com si fóssim una d'aquelles parelles normals i corrents que surten a fer un tomb pels carrers de Barcelona. Tot tenia un final, amb un petó vam acomiadar-nos i cadascú pel seu camí mentre desitjàvem tornar-nos a trobar.
YOU ARE READING
Caos
PoetryDecepció. Tristesa. Amargura. Dificultats. Els primers amors mai són com un imagina. Versos amb sentiments. Relats amb una història. Tot allò que mai vaig atrevir-me a dir-te. Paraules que interpreten la teva covardia. Intents d'amor propi. Un recul...
