No porto ni un dia sense tu i ja et trobo a faltar, l'anyorança s'està apoderant del meu interior. La teva asuència està devorant la meva ànima com un voltor a una vaca indefensa. Cada moment de la meva vida espero el dia en que tornaré. A la meva terra. On quan aquí ja es fosc, allà el sol encara no s'està ni amagant. I ens tornarem a veure, i el veuré a ell, i respiraré la teva olor a pluja, i seré qui jo de veritat sóc, i em despertaré cada matí amb els raigs de llum de la meva terra. Al meu llit, que sembla tret d'un conte de fades, a aquella casa on han viscut les meves arrels. Aniré a dormir amb la tranquilitat de saber que estic allà on em pertoca. I ara em toca a mi, seré fidel a les tradicións de família, de les persones que han fet que sigui qui sóc avui en dia. A la meva terra. Perquè el que jo sento es més poderós que el que diuen els demés.
Tornaré aviat.
