Les Cròniques de Nàrnia: el bosc dels stilles

Ajuda'm a recordar

- Lucy! Vinga Lucy, desperta!! - crida la meva germana mentre em sacseja el braç esquerre.
- Lucy, els pares s'enfadaran si fem tard a l'estació i no podem agafar el tren. - em renya el Peter
Tinc ganes de tornar a veure els pares. Fa vuit dies va acabar la guerra, fa sis ens van avisar de que el pare era viu i fa tres dies ens van trucar els pares explicant-nos que tornariem a casa.
Trobaré a faltar al professor, cada dia ens ha estat explicant coses del seu viatge a Nàrnia, espero poder tornar-hi. L'Edmund m'està ajudant molt a superar que no estem a Nàrnia, però diu que segurament tornarem d'aquí poc temps. La Susan cada vegada creu menys en tornar-hi i ara posa en dubte qualsevol cosa que diem sobre Nàrnia. No puc creure que digui que la terra on hem viscut quasi 15 anys no existeix o que ha estat un somni. Ella hi ha estat i sé que molt en el fons sap que Nàrnia existeix. El Peter està una mica enfadat amb la idea de no poder tornar quan volguem, creu que potser mai tornarem a veure aquelles muntanyes, les valls, els boscos, els rius... No vull pensar que no hi tornarem, perquè sé que no és cert. Però necessito recordar, després de 15 anys ja no recordo les aventures que vam viure els primers dies.
Segueixo pensant en els nostres dies de regnat a l'estimada terra de Nàrnia mentre m'aixeco del llit i preparo les maletes. Els meus germans no m'han deixat en pau fins que no he tingut els ulls ben oberts i he assegurat que podia fer les maletes sola. Quan ho tinc tot preparat baixo les escales del casalot del professor per última vegada.
Trobaré a faltar tots i cadascun dels detalls d'aquesta casa. Les decoracions al final de les baranes de l'escala, els puntets daurats que hi ha als poms de les portes, el grinyol de la porta del jardí, l'aspre llençol del meu llit... però sobretot el vell armari de l'àtic, l'armari que em va permetre viure la millor aventura de la meva vida.

Arribo al menjador, m'assec al costat esquerre de la taula, al meu lloc habitual. L'Edmund és al meu costat, davant tinc al Peter i al seu costat hi ha la Susan.

Els nois són els que més recorden les nostres aventures, jo sóc molt petita i no recordo el que em va passar fa 15 anys i la Susan... bé, ella ha decidit créixer massa ràpid. Sense pensar-ho, abans de començar a esmorzar, pregunto:

- Em podeu explicar com va morir el Heyl, el minotaure, després de lluitar contra el segon exèrcit de la Jadis?

- Clar, ja et vam dir que nosaltres t'ajudariem a recordar. - m'assegura l'Edmund

- Tandebò tinguessim les cròniques aquí, ens ajudarien bastant. - diu el Peter una mica trist

- I tandebò ho oblidessiu tot ara i aquí, també ens ajudaria bastant, no vull estar vivint envoltada de criatures que sempre estan pensant en bejenades imaginàries. - només la Susan pot dir això. No sé com ho pot dir, va plorar amb mi la mort de l'Àslan i vam abraçar-lo juntes quan va ressuscitar, vam lluitar plegades contra els calormenesos, em va ensenyar a utilitzar l'arc...

- Vols callar d'una vegada? - crida l'Ed - Saps que és veritat, que Nàrnia existeix, però com sempre tu has de ser tan... tu.

- Si tens raó, jo haig de ser tan realista i haig de ser sempre la que us diu que tot és mentida... -diu la Susan intentant sonar divertida i superior.

Noto com s'escapa alguna llàgrima i em rellisca galta avall però no ho intento ocultar. L'Ed m'abraça des de la dreta, rodejant-me amb un braç i en Peter m'agafa la mà que tinc recolzada a la taula. Són els millors germans que hauria pogut tenir mai. Acabem l'esmorzar i el professor ens avisa que hem de marxar.

Recollim la taula i agafem les maletes. Ens dirigim a la porta, jo sóc al capdavant del grup i quan obro el llum del rebedor tot es torna de clar i lluminós. El meu primer impuls és deixar caure les maletes i agafar la mà de l'Ed. Ell agafa en Peter i el fa entrar a l'habitació. Sentim com si ens estiressin amb tota la força del món i inconscientment crido el nom de la meva germana. L'últim que veig és que en Peter i l'Ed estiren a la Susan pels braços.