La meva pell frega el teixit del teu dia a dia,
mirant com et prostitueixes
per culpa d'aquesta societat tan cínica,
plena d'obligacions i mentides.
Segueixo abandonat al penjador de l'entrada,
mirant com les agulles ballen,
i tu regales hores als teus dictadors
deixant-me tediós sense saber què fer.
Et refugies en altres ments,
intoxicant-me amb olors desconegudess.
Creient que és culpa meva
mentre tu ja dibuixes a l'altra cara del paper.
Trobo a faltar quan anàvem decidits
pels carrers,
filtrant els greuges,
resguardant-te del fred,
embolicat entre els teus fils.
Què serà de mi si tu no estàs bé?
Digues-li! a aquest petit botó descosit,
respostes que abans no necessitava
perquè em veig molt a prop del terra.
Així que,
cus-me bé,
perquè tot botó descosit,
acaba caient.
YOU ARE READING
Petit botó descosit
PoetryAquest poema està escrit des de la perspectiva d'un botó a la jaqueta d'una persona. Representa l'oxidació d'una amistat,com a poc a poc es va acabant per la deixadesa d'una de les parts. En aquest cas podem veure com aquest petit botó cada vegada r...
