Aquest poema està escrit des de la perspectiva d'un botó a la jaqueta d'una persona. Representa l'oxidació d'una amistat,com a poc a poc es va acabant per la deixadesa d'una de les parts. En aquest cas podem veure com aquest petit botó cada vegada rep menys i ha de donar més, per això està descosit. La persona cau en la monotonia de la feina considerat com un esclau de la societat.