La història de la Sara

Capítol 2. Una nova persona

Ja fa tres setmanes des que em parlo amb el Peter. A vegades hem de dissimular una mica per no crear nous rumors. Des de llavors hem agafat confiança. Crec que m'agrada una mica, li hauria de dir?

ᅳBon dia Sara, com et trobes? Et noto una mica pensativa.

ᅳRes, res, és que tinc una mica de gana, vaig a buscar menjar? Però has de donar-me diners perquè la gent no ens vegi junts i sospiti.

Em dona els diners justos per una barra de xocolata. És com un millor amic, fa molt de temps que no em sento així. De camí a la botiga em trobo amb alguns dels meus companys i es riuen de mi. Per sort vaig sense el Peter.

He comprat dos sucs de taronja, una barra de xocolata i un sandvitx de tonyina. Torno al nostre lloc secret i li dono la seva barra i el suc.

ᅳMoltes gràcies, Sara! No feia falta el suc de taronja, però he de dir que és molt bo.

ᅳDe res. Una cosa Peter, aquestes setmanes he sentit una bona connexió entre nosaltres. Crec que m'agrades...

ᅳOh, de veritat?! No volia dir res, però jo també sento el mateix, Sara. Creus que podríem... Ja saps... Ser novios?

ᅳPeter, ja saps com són les coses, no podem ser novios, és il·legal.

ᅳPerò podem dissimular, jo per tu faig qualsevol cosa.

ᅳD'acord, es pot intentar, però no ens poden veure, ningú pot sospitar.

No m'ho puc creure, ara mateix soc la persona més feliç del món.

ᅳSi et sembla bé, a les hores del pati podem parlar pel telèfon i a les nits quedem en un lloc tranquil sense gaire gent.

ᅳSí, és bona idea.

ᅳBé, és hora d'entrar, ens toca biologia.

Ens hem separat i hem anat per camins diferents. Tinc moltes ganes que els meus pares ho sàpiguen, encara no els ho he dit, però esperaré una mica per veure si és una relació seriosa. Estic molt contenta de poder estar amb algú que m'agrada i amb qui em sento còmoda.

Potser podria escriure això al meu diari abans d'entrar a classe.