2.- Tendresa tardoral

4 2 0
                                    

Ja dansen les fulles ataronjades

Talment com els batecs corals del cor;

Els àngels canten els psalms de l'amor

Amb l'igni or de les tardorals vesprades.

Ella es fa astre amb la besllum de les fades,

Si bé la rufa apaga son ardor;

El foc es fa nevàs quan sa blanor

Es desfulla amb la Lluna i les besades.

De son geni ix un arc de colors vius,

Ses gavines fan en ses ones, nius,

Mentre el Sol es pon entre les muntanyes.

Ja han transcorregut infinits estius,

Mes ella encara és mon fons entre canyes,

Les aigües regalades de los rius.



MICRORELATS & MAXIPOEMESWhere stories live. Discover now