Trencat el cor en mil bocins, l'amor
Es tenyeix de blau fosc crepuscular;
La barca naufraga davant del far,
Puix que sa llum s'ha pansit com la flor,
Ans, de goig negada, hui de tristor:
Les cineràries regnen sa llar,
La seva ànima, la mort, son atzar;
Tem viure eternament en l'amargor!
Formen el passat els dies de Sol,
Ha de superar novament el dol,
Per a que neixi un nou soberg roser.
El sotja qui sap on la primavera,
En breu serà amb son nou àngel a l'era,
I l'albada serà incessant, potser!
YOU ARE READING
VEU INTERIOR #PGP2024
PoetryVEU INTERIOR és un recull de sonets que ofereixo llegir als wattpadians per tal que en gaudeixin de la lectura. Amor, mort, activisme... Paraules que a primer cop d'ull no signifiquen gran cosa al segle XXI però que fetes poesia prenen un significat...
