Paraules per seduir un lector

Una terra sense dracs

Feia temps que els dracs havien abandonat les terres de Nuthmier. D'ençà la Guerra de les Mil Vides, no se'n podia trobar ni un. Durant aquella època, les Terres del Nord, ara vestides de neu, eren recobertes de frescos camps pròspers i vius, però aquella època havia marxat feia molt. Alguns deien, entre xiuxiuejos en les tavernes solitàries envoltades de blanc, que els dracs tornarien. Altes deien que aquests, quan marxaren cap al sud, només havien trobat mort i desolació. Argumentaven, que ja no en quedava ni un.

Durant un dia fred, com tots els dies del nord, una jove s'assentà a una vella i reconeguda taverna anomenada "La Fonda del Drac Mort". No era exactament una burla, aquell nom, però més una crítica de com els humans tenien la capacitat de destruir-ho tot i de cop normalment ho acabaven fent.

- Perdoni - cridà l'atenció la jove a un cambrer - teniu pas alguna cervesa de qualitat?

El cambrer, de cop i volta, es posà a riure i respongué:

- Vostè no és d'aquí, no, senyoreta?

La jove, sorpresa de com de fàcil era de descobrir, preguntà:

- Com ho heu sabut?

- Molt fàcil - explicà el cambrer -, tenim la millor cervesa de la zona. Tothom d'aquests lars ho sap i si tu no, doncs no deus ser de per aquí.

La jove somrigué davant l'orgull de l'home, demanà una cervesa i esperà a que li portessin amb un llibre a la mà. La gent la mirava de reüll, ja que no era sovint veure a algú amb un llibre per aquella zona de Nuthmier. Els llibres eren cars i a un lloc on no hi havia gaires ovelles, ni tan sols tenien recursos per fer-se pergamins. A més, a la portada del llibre, s'hi observà un senyal inutilitzat per segles: un drac mossegant-se la cua, el símbol dels sacerdots dracònics.

- Aquí té, jove dama, una cervesa com cal - anuncià el cambrer, amb una cervesa a la mà -. Ui! Què és això? - inquirí ell, en notar el símbol -. Ets una d'aquelles que creuen en les llegendes? Ningú creu ja que els dracs tornaran per aquestes terres.

La dona es begué la cervesa d'un sol glop i rigué amablement de l'escepticisme del cambrer. S'aixecà i mentre deixava algunes monedes a la taula, ella profetitzà:

- Tornaran, ja ho veuràs. De fet, crec que mai no van marxar.

El cambrer li tornà el riure mentre recollia les monedes deixades a la taula.

- Bé, ja m'ho diràs quan en vegis un - continuà la broma.

- Ja m'encarregaré de fer-vos-ho saber - respongué ella a la burla.

Després de compartir acomiadaments amb l'home, l'estrangera sortí al fred i s'endinsà a la neu. Unes poques passes més tard, la seva cara canvià i transmutà en la d'una criatura gegantina i celestial. Tot seguit, el drac estengué les ales i volà per les altes muntanyes fins a l'horitzó congelat mentre la neu es fonia sota seu i les flors començaven a florir.

Per primera vegada en segles, els dracs havien tornat a Nuthmier i una nova era estava a punt de començar.