Arribà l'hivern,
i el fred no es comparava amb el meu cor congelat.
Potser va ser perquè em vares donar una rosa amb espines,
de manera mortal.
Potser va ser la teva arrogància,
que em va fer estimar-te més.
Potser va ser perquè vius en un món reflectit del teu egocentrisme,
buscant un amor no recíproc,
més bohemi.
Jo visc en un món de tonalitats roses,
flueixo amb l'aire i les vibracions.
Però quan estem junts,
som dinamita.
Som una explosió d'emocions que acaba en destrucció.
com quan les nostres pupil·les es topen,
com quan m'abraçes,
com quan em dius que no les vols,
com em vols a mi.
Com quan no vas poder descongelar el meu cor.
Arribà l'hivern,
i cap tipus de fred,
es comparaven amb les teves cíniques comiats.
Arribà l'hivern,
i jo em vaig obsessionar més d'una vegada,
amb el teu mal voler.
Arribà l'hivern,
i jo vaig passar a ser un dels teus tants amors.
Llum i amor;
Ménez
