No se què és l'amor.
Si té urpes i esgarrapa,
O bé és calent com els llençols.
Potser és refrescant com la piscina un dia de juliol;
O com el sol sobre un glaç, que amenaça amb fondre tot al seu pas.
L'amor potser és dolç com una llaminadura de colors variats,
O potser és com la telenovel·la que mires amb la iaia al costat.
Ho dic de veritat, no en tinc ni idea de què és l'amor.
Tan de bo fos com aquell llibre que pàgina a pàgina no pots deixar de llegir,
Que t'intriga, t'emociona, i no et deixa dormir.
Ja ho tinc, l'amor deu tenir el gust de les crepes per esmorzar,
O d'aquell paquet de patates que acabes d'encetar.
L'amor potser fa olor,
Olor d'herba acabada de tallar,
Dels espaguetis de la mama a l'hora de sopar,
O de la seva colònia quan l'estic apunt d'abraçar.
L'amor potser és rugós com l'escorça d'un arbre.
O llis, com de la cuina el marbre.
Ja sé què és l'amor.
És com quan l'avi li deia a la iaia que estava preciosa,
O com quan la mama diu que de mi està orgullosa.
L'amor és aquella abraçada amb qui trobaves a faltar.
I anar amb la meva cosina agafada de la mà.
Amor deu ser obrir un llibre per la pàgina que temps enrere et vas marcar.
Igual que treure les galetes del forn, i posar el dit en aigua perquè t'acabes de cremar.
Poder jugar, sense necessitar guanyar.
I dibuixar amb els meus cosins petits als tovallons del restaurant.
Potser és com quan l'avi deia que els meus ulls eren dues olives negres.
Segur que és com triar la disfressa d'aquest any per carnaval.
O retrobar-te amb la teva família pel sopar de Nadal.
Encara no sé què és l'amor.
O potser sí?
O encara no?
El que sé és que com em diu sempre la mama, "El meu amor ets tu"
