SAPS QUE T'ESTIMO MOLT, NO?

⚡LES PIZZES⚡

L'Àlex i el Pol ja tornaven a estar mirant-se l'un a l'altre envaladits.
El Pol aixeca una mà i li posa el cabell per darrere la orella a l'Alèxia.

-T'he dit mai que els cabells t'oloren molt bé? -va dir en Pol.
L'Alèxia va riure per sota el nas abaixant-lo, i finalment, tornant a mirar al Pol. De cop torna a sonar el mòbil de l'Alèxia. L'Alèxia s'aixeca ràpidament i contesta, era la Emma.

-Hola Àlex, guapa, podries mirar si m'he deixat el raspall de dents al teu lavabo? -deia la Emma.

-Ara ho miro. -i se'n va anar cap al lavabo. -Si que hi és...

-Me'l pots portar el dilluns a l'insti pliss?! -va preguntar la Emma.

-Sisi, tranquil•la.

L'Alèxia es va dirigir cap al menjador, on el Pol l'esperava.

-Anem a dinar ja? -va preguntar l'Alèxia.

-Sisi. -es van posar la jaqueta i se'n van anar a un restaurant.

Es van quedar a dinar a una pizzeria no gaire lluny de casa.

-Hola. Bon dia. Ja tenen decidit què volen per dinar? -la cambrera, una noia baixeta, de la seva edat, molt maquillada i amb el cabell castany.

-Si, mira volem compartir aquesta pizza, la Romana. -va dir en Pol mirant seductorament a l'Alèxia.

-Molt bé. -va dir la cambrera, va fer un somriure fals i se'n va anar.

L'Àlex i el Pol es van quedar parlant sobre la Emma i el Marc, com s'ho podien muntar perquè s'enrotllessin.

-Aquí tenen la pizza. -la cambrera els hi va deixar una pizza enorme al mig de la taula. -Bon profit! -va dir mirant al Pol, només. I se'n va anar.

-Uiui Pool, ara amb la cambrera! -va dir rient l'Àlex.

-Sembla empalagosa... -va dir el Pol, i es van posar a riure els dos.
Van estar menjant la pizza tranquil•lament, i de tant en tant la cambrera anava passant per la taula i intentant lligar amb en Pol.

-No sé que fer perquè la tia aquesta em deixi en pau... -li diu el Pol a l'Alèxia en veu baixeta.

-Li he llegit el nom de la camisa, la seva targeta, es diu Miriam. -diu l'Alèxia.

-Ajuda'm a treure-me-la de sobre si us plau! -va dir xiuxiuejant.

-Bueno, demanem el comte i ens acabem de menjar la pizza a casa. -va dir l'Alèxia bebent aigua.

-Perfecte, tens unes ideea boníssimes Àlex! -i li va donar un petó al front. Quan va passar la Miriam li van demanar el comte.

-Perdona, ens pots portar el comte i el que queda de pizza ens un podem endur?? -va demanar el Pol a la Miriam.

-Sí, es clar. -va contestar la Miriam amb un to sec i mirant de reüll a l'Alèxia.

-Per fi ens anem!!! -va xiuxiuejar-li el Pol a la orella a la Àlex.

-Aquí tens. -i la Miriam els hi va donar el comte.

-Què és això? -li pregunta en Pol a l'Àlex.

-Buah! Jajajaj! T'ha donat el seu número! -va dir l'Alèxia pixant-se de riure.

-Quina gràcia eeh... -va dir el Pol. -Àlex tinc una idea, tu només m'has de seguir el rotllo, d'acord?

-Em... Sisi. -va dir l'Alèxia.

-Perdona, Miriam, pots venir un momentet? -va dir el Pol dolçament. -És el teu número?

-Sí, és que et trobo molt guapo i tal... -va contestar posant-li la mà a l'espatlla. El Pol ràpidament es va apartar.

-És que, no sé si te'n has adonat però tinc novia. -va dir en Pol. L'Alèxia en aquell moment, sense percatar-se del que estava passant, perquè estava mirant per la finestra i pagant el dinar, va girar-se. Al girar-se, el Pol li va donar un petó. I quan es van desenganxar el Pol diu:

-Si, ho veus. Tinc la millor novia del món. -va dir somrient. I l'Alèxia va seguir-li el rotllo i es va apollar a la seva espatlla. La Miriam va donar mitja volta enfadada i se'n va anar, el Pol va agafar la pizza i la jaqueta seva i la de l'Àlex i van marxar.

-Perquè m'has donat un petó? -va dir l'Alèxia.

-T'he dit que tenia una idea, i a tu t'ha semblat bé seguir-me el rotllo. -va dir el Pol amb una mica de vergonya.

-Ja tio, però em pensava que t'inventaries que tenies alguna malaltia o algo per l'estil...

Es van quedar callats fins que van arribar a casa i van acabar de menjar-se la pizza.

_•_•_•_•_•_•_•

hola♥

Què hos ha semblat el capítol? Hos l'esperaveu el petó? Digeu-m'ho als comentaris!!!💛

bona niit💜