la adolescencia

capítol u

-Que et vagi bé Sara. Corre que obren la porta!

-Val mama adéu .

-Tu coneixes a algú aquí??- Va preguntar la Sara convençuda de que aquest era un bon tema per fer noves amigues.

-No...- Deia la seva casi amiga. No coneixia a ningú, doncs acaba d'entrar a secundaria a un institut a l'altra punta de reus.

-Doncs ara si. A mi!- Contesta. La Sara sentia com si aquella nena baixeta amb cabells negres i curts aniria a ser la seva millor amiga durant el període de la adolescència.

-A on anem??-pregunta la Sara. Hi eren al pati,per sort, en tenien dos, hi estaven al primer desprès de conèixer a la seva nova amiga Lara.

-Anem a veure a unes amigues meves que he conegut abans- Ai l'han enxampat!! Ella si que coneixia a algú, però això no li consta a la Sara.

- Però Lara tu creus que aquelles y jo serem amigues? - Va dir la Sara amb una mica de por perquè encara que no ho sembli, a ella li costa fer amigues y li ha costat fer-se amiga de la Lara.

- Es clar que si , ja veuràs com va bé .Va no t'amoïnis, no crec que sigui tan difícil. Oi?? - la Lara era simpàtica y això li agradava a la Sara. Es clar que, per a la Sara si que seria difícil fer-se amiga d'altres noies.

-Bueeno per a mi...- Abans de que acabi la frase la Lara li havia agafat y ja li estava portant corrent cap a les amigues .Un cop ja davant la Sara no sabia que dir .Així que va dir.

- Tu ets la Marta Ferran??

- Si , i tu ets la Sara Jiménez??- Per un segon la sara es va sentir popu . Però no ,no va ser així. Només li havia dit això perquè li havien dit que la Marta aniria al gaudi ,llavors li va parlar , però li va contestar el mateix dia que van entrar.

-Si crec que ets tu a la que li he parlat a insta.

- Però no tens els ulls blaus.

-Ja es que era un filtre.

-Doncs cola eh.

- No si ja.

Aquella tarda quan la sara arribà a casa seva es trobà una pila de missatges de la seva família preguntant si li anà bé. Era molt afortunada al tenir aquella família que es preocupa per ella.

Li explicà a la seva mare que li havien ficat a la classe A , ella sentia que era la millor classe de totes.

A la nit següent no va poder dormir i com la resta dels dies que anirà a aquell institut a l'altra punta de reus es despertà a les set i sortí de casa a les set trenta per agafar-ne un bus a les set quaranta.

Però deixem de parlar del passat perquè ara ja m'han canviat de classe una vegada i de grup dos vegades .I he fet el primer examen. Estava molt nerviosa perquè era el primer i a damunt era de la cèl·lula. Total: Tot un lío...