PERSONES I ESTRIS DE CUINA AL TERRA

19 11 0
                                    

Lambient es va paralitzar. Tothom estava amb el cap cot menys l'Isma que es mirava el seu amic amb una mica de furia als ulls. En Quim somreia, alegre per haver fet aquest comentari.
- Emm... Quim- va trencar el gel l'Eva- t'agrairiem que no tornessis a fer broma amb això. L'Isma seguia mirant-lo amb furia i amb una part de desenteniment.
- Jo només feia broma!- va aclarar en Quim quina culpa tinc que la Mireia li fes creure a l'Eva que l'Isma s'havia liat amb ella?
Ho havia dit en veu alta. Tothom ho havia sentit però ningú aixecava el cap. Finalment, aquell comentari va fer vessar el got.

L'Isma va cridar mentre sabalançava a sobre an Quim, tirant al terra tots els coberts i estris que els separaven. Van caure els dos al terra fent un gran tarrabastall amb els plats trencant-se. L'Isma es trobava a sobre en Quim amb les mans a les seves solapes, l'anava sacsejant amb violencia mentre l'atacat s'ho mirava sense interès, com si els esforços per fer-li mal no li importesin.
Els altres vam intentar fer-los parar però no hi va haver manera.
-Deixeu-me estar!-va cridar l'Isma.
En aquell instant un soroll va trencar el moment. Era precios i horrible a la vegada. Arraulideta al sofà hi havia embolcallada en una manta la neneta petita, que ja no dormia, ara plorava no molt fort pero prou per fer-se sentir. La baralla va parar, l'Isma es va separar i va tornar al seu lloc. Ja no quedava menjar, ja que el restant estava al terra. L'Oliver em va ajudar a natejar el desastre. Després vaig dir:
-Voleu mirar una película?

You've reached the end of published parts.

⏰ Last updated: Jan 01, 2019 ⏰

Add this story to your Library to get notified about new parts!

LA CELEBRACIÓWhere stories live. Discover now