POESÍA/ POESIA: Esperanza

Aquesta Nit

Aquesta nit,

T'he trobat més bonica del que tocava,

T'ha mogut el vent els cabells

I he sentit enveja tancada,

Al meu cor.

Que sí, que batega,

Més ràpid i més fort.

I no es només per la por,

Sinó perquè jo,

No estic segura de saber estimar-te

en la mesura correcta, d'amigues i prou.

Sé que tu no t'ho esperes,

Que tu no ho saps,

No ignoro, que a tu tampoc t'han besat,

Ni cap príncep blau, ni princesa,

A mi tampoc, però podría intentar-ho.

Total, el primer sempre acaba sent un pèl complicat. 

Sé que som dues noies,

Enmig de la nit,

Sé que no portem vestits de festa,

Enganyem a la resta, proposo.

I enviem a la merda, a la societat.

Que si avui desitjo els teus llavis,

La teva boca, en la meva,

I si tu també ho vols.

Poguem ser una mica més lliures,

I encara que tímides,

Ens besem sense limitacions. 

Que desitjo el teu cos, tot suau.

Que la nit d'avui es calenta,

I crema dins meu fulminant,

Que encén una flama, atenta,

Que poc a poc m'està escalfant.

Siguem dues noies, perdudes,

Trobant un camí de tornada.

Tornem ben de matinada,

Deixem la nit ben cremada.

I entre els estels i la lluna,

Diguem que va ser casualitat.

Coincidències absurdes,

Només ho volíem probar. 

El cas es que et desitjo ara i aquí

I estic cansada de fingir.

Ignorem a tothom, proposo,

Donem-nos petons per tu i per mi.