Orenetes planaven,
enmig del nostre abandonat
carrer; el soroll
que feien al batre les ales,
ressonava més
enllà dels teus batecs, de
cor fugissers.
Et treia les punxes,
que els esbarzers t'havien clavat
a la pell; et queixaves,
no volies, que jo, amb delicadesa
te les tragués;
deies, que t'havien fet sagnar,
per a sentir l'amor
que havies perdut feia molt
de temps.
Encara que no volies recuperar-lo,
t'agradava que l'amor fluís per les teves
artèries; et relaxava,
t'acaronava, com mai, algú t'ho havia
aconseguit fer.
L'extreies, em parlaves,
d'aquest poderós però humil sentiment;
et conqueria les neurones,
observant com les orenetes, planaven
lluny, del nostre
abandonat i trist carrer.
Ni tan sols,
et vares despedir de mi;
ahir, quan marxares
i em deixares sol a casa
meva.
Preferies continuar odiant-me,
en comptes de solucionar les esquerdes
que s'havien format;
en un molt llunyà passat,
mentre les orenetes continuaven
fent, el seu vol primaveral.
आप पढ़ रहे हैं
POEMES I VERSOS D'AMOR SENZILLS I TENDRES
कविताRecull de poemes d'amor publicats per primer cop a "Records de Joventut"
