L'heroi de l'accident

L'heroi de l'accident

Hi havia una vegada, una nena amb el seu pare que anaven en cotxe a un restaurant a sopar. Eren les 9 p.m, en un encreuament un borratxo que anava conduint, va xocar contra ells implicant en l'accident una moto i un altre cotxe. El tercer cotxe va sortir de la carretera precipitant-se a un torrent ple d'aigua a punt de desbordar amb un fort corrent. El motorista es va aixecar i va córrer al cotxe de la noia, mentre els espectadors miraven impactats. El motorista va agafar a la noia i la va portar a un lloc mitjanament segur. Quan es va girar, els dos cotxes i la seva moto van explotar amb el pare i el borratxo dintre. Doncs mentre alguns curiosos eren atenen a la noia, el motorista malgrat les seves greus ferides es va treure la jaqueta i es va llençar a l'aigua per ajudar a l'altre implicat atrapat en el seu vehicle. Es va enfonsar intentant trencar el vidre del cotxe. Desprès d'un minut més tard de l'enfonsament, el motorista va sortir a la superfície agafant-se a una branca encallada entre les tanques del torrent. Abans d'enfonsar-se una altra vegada va poder escoltar les sirenes de les ambulàncies, policies i dels bombers. Aquesta vegada el motorista va aconseguir trencar el vidre del cotxe i treure de dins un home d'uns 50-60 anys. Quan va sortir va veure a tots els medis de protecció, policies,etc... Va treure a l'home de l'aigua i els infermers de les ambulàncies van agafar a l'home mig ofegat. Un bomber l'hi va donar una manta mentre la gent l'hi elogiava. Segons més tard el motorista es va desmaiar.

Quan va despertar el motorista va sentir que algú fora de l'habitació d'on es trobava recuperant-se va mencionar el seu nom "Johnson".

Segons més tard es va obrir la porta. Darrere d'aquesta es trobava un metge amb un home i una dona ben vestits. A continuació el metge va marxar tancant la porta. L'home i la dona van ensenyar unes identificacions. La dona era de serveis socials i l'home era policia. Els dos van donar les gràcies a Johnson per haver arriscat la seva vida a canvi d'unes altres dos. El policia l'hi va fer algunes preguntes com per exemple: Que va ser el que va passar? Entre altres.

En aquesta Johnson va respondre el següent: No sé exactament el que va passar. Dos cotxes van xocar entre si i a mi no em va donar temps a frenar. Un tercer cotxe va xocar contra mi i es va desviar cap al torrent. Després només recordo haver salvat dues vides, res més ho sento. Davant aquella resposta el policia va dir que tranquil que ja havia aportat molt però que si recordava alguna cosa que li cridés. Johnson va fer que sí amb el cap. El policia va marxar i la dona de serveis socials va posar a Johnson al corrent del qual passava amb la nena de 12 anys.

L'hi va explicar que la nena no tenia on anar, no tenia cap familiar ni de part de pare ni de mare que ella va morir quan ella només tenia 4 anys. Després va marxar.

2 hores més tard, després d'haver menjat Johnson va preguntar al doctor, s'hi podia anar a veure a la noia i com es deia. El doctor va contestar que la noia es deia Isabel i que era greu. També l'hi va recomanar que ell hauria de reposar. Johnson no va fer cas. Va seure a una cadira de rodes que era al seu costat, va esbrinar l'habitació de la nena i la va anar a visitar. Es va quedar allà durant 1 hora i mitja, fins que el doctor el va descobrir. Johnson va demanar un trasllat d'habitació. El doctor el va deixar fer-ho. Després d'una setmana la Isabel va desperta. Els metges l'hi van explicar tot. Començant des de quan Johnson l'hi va salvar fins al seu estat actual. Però com era d'esperar la noia volia saber que l'hi va passar al seu pare. Allò va demanar Johnson d'explicar-ho ell. Johnson es va aixecar i l'hi va explicar el que va passar. La nena es va posar a plorar i Johnson la va abraçar.  

Una vegada que tots 2 es van recuperar, serveis socials se la volien emportar i ella no volia. Doncs en aquesta situació Johnson es va oferir, a ser el seu tutor llega'l. Però per això es van haver de ficar en un munt de judicis per a aconseguir-ho.

Johnson va demostrar que era capaç de cuidar d'ella i que podia proporcionar-l'hi tota mena de necessitats. Després de 3 mesos la nena ja era la filla de Johnson.

Johnson la portava a un munt de llocs al bosc, a la platja... Fins i tot abans de tot allò la va portar al cementiri on es trobava el seu pare i la seva mare. 

Un dia concretament l'aniversari d'aquella tràgica nit on fins i tot a les notícies es recordaven aquells actes d'un home valent y dos morts en un accident de tràfic la noia l'hi va preguntar a Johnson:

De veritat vas fer això que ensenyen a les notícies? De veritat vas arriscar la teva pròpia vida per uns desconeguts?

Davant aquestes preguntes Johnson va fer seure a la noia i l'hi va dir: Jo en realitat en aquell moment no era conscient del que feia. Era com si em controles algú. Com un impuls. Però no canviaria aquestes accions per res.

Ara em toca a mi fer-te una pregunta Isabel. Ens anem a menjar a aquell lloc tan important per a tu? On anàveu tu i el teu pare aquella nit.

La Isabel contenta i a la vegada trista va contestar afirmatiu mentre l'hi queien les llàgrimes.

Johnson per intentar animar-la l'hi va dir: Vinga que tinc nou cotxe tu seràs la primera que en pujaràs.

El cotxe de Johnson era un Ford Mustang d'aquell any 2016.

Quan van arribar era un restaurant bastant elegant amb bufet lliure i els televisors que tenien hi havia la mateixa notícia que van veure i escoltar a casa. Inclús algunes persones del restaurant van reconèixer a aquell home valent que era aquell mateix restaurant. Aquelles persones començaven a especular i fins i tot l'amo del restaurant els va invitar al menjar encara que Johnson es negava a no pagar.