THE REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'2]

Capítol 52: KEEP HOLDING ON

#Jody

Parpellejo, però no em moc. No vull aixecar-me del llit, no estic preparada per enfrontar-me a aquest dia. No vull despertar-me, bé, fa minuts que estic desperta, però no vull estar-ho. Vull tornar-me a adormir i seguir així durant tot el dia. Vull quedar-me aquí estirada entre els seus braços amb el cap en el seu pit. Vull seguir sentint la calidesa de la seva pell, fins i tot vull seguir escoltant els seus roncs i notant com el seu pit puja i baixa. Odio que s'hagi fet de dia tan ràpid. La nit ha passat en un tres i no res, no he pogut gaudir prou d'aquesta sensació. És massa còmode i gratificant, és millor que el sexe, bé, potser estan al mateix nivell. Dormir abraçada a ell és la millor sensació i el sexe, joder, és massa plaent, però ara mateix prefereixo quedar-me aquí quieta abraçant la seva cintura mentre ell em té entre els seus braços. Tot sembla tan tranquil, no vull aixecar-me i tornar al caos.

—Estàs desperta? —em pregunta en Cameron amb la veu ronca acariciant el meu cabell. Sé que sap que estic desperta des de fa estona, ell també ho estava, però cap dels dos ens hem atrevit a parlar fins ara.

—Sí, però podem seguir fingint que estem dormint durant tot el dia... —el responc fent morros. No vull aixecar-me, no és necessari.

—Crec que això no serà possible i ja són les nou, hauríem d'aixecar-nos —diu inclinant-se endavant de tal manera que recolza l'esquena en el capçal. El meu cos llisca fins a deixar-se caure en la seva falda, em nego a aixecar-me. No aconseguirà moure'm—. Eh, gateta, va... —Els seus dits es passegen pel meu cabell i la meva galta. Allargo el braç per agafar un coixí i afogo un crit en ell queixant-me—. De veritat? —em pregunta rient-se.

—Sí, no vull aixecar-me, em nego, no estic obligada a fer-ho. Soc adulta i si em vull quedar aquí, em quedaré aquí, és absurd aixecar-se d'un lloc si s'hi està bé. Per què haig d'aixecar-me?

—Perquè demà és Nadal i no deixaré que un dia com el d'avui el passis aquí tombada. Sé que ahir tot va ser un desastre, però avui tot serà diferent, ja ho veuràs.

—No vull, m'és igual que demà sigui Nadal, pots deixar-me aquí fins que mori i et sentis obligat a treure el meu putrefacte i pudent cadàver i així i tot seguiré aquí enganxada. Et recomano que quan arribi aquest dia directament incendiïs la casa perquè et serà impossible separar-me d'aquest llit i per qüestions d'espai, aquest llit no surt per la porta. Així que si em deixes aquí el que em queda de vida, em faràs un favor perquè no penso moure'm —li dic indignada. Ell deixa anar una rialla rere una altra. El so inunda l'habitació i les meves orelles, no puc evitar somriure un xic.

—T'estimo i faria el que em demanes, però estimar-te també implica no deixar-te aquí com una morsa i no permetre que moris en aquestes condicions, així que aixeca el cul —em respon.

—Nooo! —el crido queixant-me quan m'agafa de la cintura seguidament i m'obliga a asseure'm sobre el matalàs en el seu costat. Quan estic asseguda amb les cames creuades, l'assassino amb la mirada, però ell em somriu i em fa un petó als llavis—. T'odio —li dic plegant-me de braços.

—No és veritat. —Nega amb el cap i deixa un floc de cabells en la meva orella. Bufo, em frego els ulls i afogo un altre crit com una rabieta de nena petita.

—I què que no sigui veritat? Fingeix que sí que ho és per sentir-te malament. Acabes de fer una mala acció. No volia aixecar-me i m'has obligat i no vull!!! Em sento fatal pel qual va passar ahir, després d'assimilar cada detall, he arribat a la conclusió que tot és una merda i a sobre demà és Nadal i com no tenia previst passar el Nadal aquí no tinc regals per a ningú. Els de la meva família estan a Gainesville i no tenia planejat enviar-los res a la Janet i al teu pare i ara estic a casa seva dormint i quan baixi a baix, em sentiré culpable per no haver pensat en els seus regals, però m'odiaran quan demà sigui el moment de l'entrega i no tinguin un regal de part meva. L'any passat em van enviar un regal a Providence i aquest any jo no els he fet res! RES!I a sobre, no em parlo amb els meus pares, els vaig dir coses horribles i segur que es pensen que els odio. Però el pitjor de tot és que no he pogut comprar-te res a tu.