Càstig Infernal

23. "To the moon and back"

Quan la Sam acaba de cantar, no puc evitar plorar, i sense pensar, surto corrents cap al camp de futbol, perquè no vull que ningú em vegi així...

<Sam's pov>

Quan acabo, baixo de l'escenari, però veig que el Hunter no hi es, llavors l'Asher em diu que està al camp de futbol, i surto corrents cap allà...

-Amor? -llavors quan es gira, veig que esta plorant.

-S-S-am, perdó, es que no podia més... -em diu ell aixugant-se les llàgrimes.

-Amor tranquil, no passa res, tots plorem, som humans, aixi que veig que t'ha agradat no?

-Si, m'ha encantat! -em diu mentres m'agafa i ens abraçem com a koales- ets el millor que tinc, i donaria la meva vida per tu. Em sap molt greu haver marxat aixi, pero gràcies, m'has enamorat encara més del que estava. T'estimo "to the moon and back".

-Jo també, "to the moon and back". Gràcies per apareixer. -li dic jo, mentres ens donem un petó, i l'abraço com mai he abraçat a ningú. 

Ens podem quedar 10 minuts?, o fins i tot mitja hora abraçats? Després, ens posem a les grades, i parlem del futur, i jo li dic que en un futur a mi m'agradaria formar la meva familia i viure segurament a un poble al costat Melbourne, ell diu, que també vol formar la seva propia familia. Però el que m'ha agaradat més del que ha dit, ha sigut que farà tot el possible per ser un pare present, no com el seu, serà el contrari i més. I això ha fet que m'enamorés encara més d'ell. 

-Fem una cosa, ara ves amb les noies cap a casa teva, i a les 8 pm quedem a baix de casa teva, les noies ja sabrán com vestir-te...

-Vale, però no facis res perillós eh siusplau!

-Jajajajaja no tranquila, les noies ja ho saben des de fa dues setmanes això, i t'ho anava a fer per sorpresa, però ha coincidit amb el teu espectacular espectacle, aixi que...

-SAMANTHA DAWSON! BAIXA DE LES GRADES I VINA AMB NOSALTRES IMMEDIATAMENT!!! -sento cridar, llavors el Hunter i jo ens girem, i són les noies i els nois. Llavors baixo saltant super entusiasmada.

-VAAAAAAAAALE!!! ADEU AMOR! -li dic jo, però llavors pujo a donar-li el petó de despedida, que m'havia oblidat. I vaig cap a les noies, i li guinyo l'ullet a l'Ash, i li dic a l'orella "thanks" (gràcies), i marexem totes quatre cap a casa, i durant el trajecte, poso la meva playlist "Crushing" de spoti, i surt la cançó "Can I have this dance?" de High School Musical, que m'encanta, és maquisima.

-Aquesta cançó cada vegada m'enamora més de veritat...

-Jajajajaja

-Peypey perquè rius? Us ha semblat graciós?

-No no perdona. -que raro, la veritat, però sortint de la Peypey...

Llavors, arribem a casa, i pujem directament cap a la meva habitació, perque em trobat una mica de transit, i arribem deu minuts tard, del que tenien elles planejat es veu... jo com que no tinc ni idea, em deixo portar...

-Aquest! -diu la Mia

-No, aquest! -diu la Peypey.

-NO! Aquest millor! -diu la Char.

-Em sap greu però no m'agraden molt els que diueu, encara que siguin meus...

-AQUEST! -diu una quarta veu, i al girar-me veig qui és...

-Mama?? Tu també estàs enganyada a això?? Maleit Hunter

-Sip, i deixem dir-te que t'agradarà molt, només dic això. Bé et proves el vestit?