No he gosat mai escriure, no per ningú altre que no fos jo mateixa.
Potser l'edat em fa agoserada... o eixalabrada del tot..... potser ni tan sols és l'edat... potser la por, l'aborriment, el camí recorregut... el camí que em queda.
Potser només pateixo d'absentisme de mi mateixa i algú altre, escriu per mi. Algú que està per neixer, algú que em ronda, algú que m'empeny, de dins a fora...
Potser només espero, i mentre espero, em parlo, negre sobre blanc.... M'escolto, em "dic".
- BARCELONA
- JoinedFebruary 8, 2018
Sign up to join the largest storytelling community
or
Story by Iriant Dana
- 1 Published Story
LA LLIURE SOLEDAT DE L'AIRE
13
1
1
Relat curt, possiblement extensible, a gust dels consumidors :-)
Els torments de l'anima i el coratge per sup...
#33 in valentia
See all rankings