Una casa particular?

286 16 3
                                    

Vam arribar al camp del riu. El Marcos i el Diego van anar corrents cap a nosaltres. Ens vam saludar i el Diego va dir, entusiasmat:

-Tenim una casa per nosaltres sols!!

-QUÈ?- vam cridar tots.

-Si, el meu pare tenia un terreny sense utilitzar i va decidir construir una casa per mi i els meu amics. Així que no haureu de dormir amb els vostres pares...

-On està?- va preguntar l'Amaia.

-Entre el bosc i la casa de la Isabel.- va dir en Marcos.

-Anem, no?- van dir l'Hug i el Julen a la vegada.

En un minut vam arribar. Era una casa MOLT gran, amb un jardí i piscina. Es veia que tenia dos pisos i grans finestres. Tots vam quedar alucinats.

-És aquesta?- va preguntar la Paula.

-Sí... Entrem?

Vam assentir i vam entrar. Tenia un rebedor força gran i a continuació estava el saló, connectat amb el menjador i la cuina. La cuina tenia una sortida directa al jardí. A la planta baixa hi havia dues habitacions: la de videojocs i el lavabo principal. Pujant les escales, estaven les habitacions i una terrassa. Com només hi havia tres habitacions, la Paula, l'Amaia i jo dormiríem en una. El Borja i el Marcos en una altre i, finalment, el Diego, el Julen i l'Hug en l'altre.
Com teníem "casa particular", vam anar a buscar les maletes i les vam portar a la nova casa. Tots ens vam asseure al saló.

-Avui per la nit sortireu? O esteu molt cansats del viatge?- ens va preguntar el Marcos. Ens vam mirar i vam assentir.

-Són les set. A les nou sopem i a les deu i mitja sortim. Però, ara, què fem?

-Jo vaig a la piscina.-va dir en Borja.

-Jo també! -vam dir tots alhora.

Vam anar a les nostres habitacions i ens vam posar els banyadors. L'Amaia ja havia sortit de l'habitació quan la Paula se'm va apropar i em va dir:

-Estic molt nerviosa, l'Hug... Cada cop que el miro em poso vermella i quan intento parlar amb ell no em surten les paraules.-no sé per què coi m'havia dit això a mi, quan jo no sóc d'aquelles persones que ajuden en aquests temes.

-Ehhh... A vera, jo de tu Paula, em relaxaria perquè no hem vingut aquí per passar-ho malament. Tú només has de ser tú mateixa i ja està.-La veritat és que crec que no em va sortir tan malament això d'ajudar... No estic acostumada.

Vam sortir de l'habitació i vam anar a la piscina. Allà estaven tots.

XOBWhere stories live. Discover now