A tu, que no hi ets.
Cels de capvespre em commouen,
camps de roselles són plor.
Els ulls gotegen i couen.
On és la teva dolçor?
Les nits d'hivern m'empresonen
sense la teva escalfor.
Quan les tempestes ressonen
qui em protegeix de la por?
Has marxat deixant-me sola
sense demanar perdó.
Sols el vent ara em consola
i el record del teu petó.
Llargues tardes recorríem
visitant tots els anhels
d'un món que desconeixíem:
els ulls com brillants estels.
Creus que és senzill oblidar-se?
Tu no em recordes a mi.
Què significa estimar-se?
Fer tots dos un sol camí.
