Petites reflexions sense cap sentit. O sí...?

.

És cert el que va dir el gran Pablo Neruda algun dia,

"puedo escribir los versos más bonitos esta noche",

ans a mi no em cal la foscor ni lluna, ni tan sols versos per fer tal cosa. Només tristesa.

És increïble i alhora paradoxal que els versos considerats més bonics de la història de la humanitat, hagin estat realitzats per gent trista, depressiva.

Per una banda ho agraeixo, que em surti la inspiració. Però és molt dur que et vingui d'aquesta manera.