Petites reflexions sense cap sentit. O sí...?

.

Així sóc jo,

feliç a vegades

a vegades trista

estimant-te a vegades,

odian-te d'altres.

Puc escriure't els millors versos del món sense rima,

o que una rima pobre sigui el que salvi el meu pobre escrit.

Puc estar angoixada,

eufòrica,

melancòlica.

Ser apàtica, apassionada, rebel i poruga.

Sobretot poruga. Estic escrivint això aquí i ara...

Sense cap problema puc definir-me en mil i una paraules,

però mai em coneixeràs de debó.

Puc tenir-ho clar tot

i no tenir res clar.

El que tinc clar del tot, és que no sé si t'estimo. 

He tornat a fer l'intent en va de descriure'm.