No quiero que te calles.
No creo que así seas más guapa.
No quiero que pases cuando te importa,
No creo que así seas más fuerte.
Te quiero aunque me falles,
Te creo cuando eres real,
Tremenda y voraz,
Te quiero feliz y sincera,
Mentirosa y mortal.
Tu perdida senda de la vida,
Tus tardes de sueños infinitos
Tu risa fresca rebelándose,
El miedo que te ciega
Y ver como te vuelves valiente para poder ver.
Quiero verte luchadora,
No callada, ni mucho menos contenida.
Porque no sabes lo bien que te sienta ser tú misma.
ESTÀS LLEGINT
POESÍA II: Batecs de tinta
PoetryEns hem vestit de dalt a baix amb malentesos, balla amb mi fins a la fi del món... Poesía en català i en castellà per a qui vulgui veure més enllà de les paraules. Segona part de Poesía I: https://www.wattpad.com/682092329-poesía-poesia-esperanza...