POESÍA II: Batecs de tinta

Planetes

D'acord, posem-nos en context,

Rap català representant la nostra quinta essència,

Sabeu de què parlo, aquesta sort tant certa,

D'aquests 8 planetes, us parlo de la Terra!

Sí, d'aquella, la mateixa Terra que em conquerit,

Ferit, sí, contaminat, cada plàstic llençat al mar,

20 anys en desfer-se però per un peix serà engolit

I acabarà al nostre plat de dissabte a la nit. 

Som 7 mil milions però ningú vol fer el primer pas,

El coratge és el que ens falta

I l'individualisme el que sempre ha sobrat,

Utilitzant la ciència i la tecnologia per tot menys pel que caldria.

I diuen que ja no hi ha esperança,

però la Greta ha començat una lluita inaturable;

i una multitud d'estudiants, els divendres fan campana

Per tenir un futur en una terra sana. 

Potser ens oblidem amb el pas del temps,

Que les coses importants s'extingiran

Si primer no cuidem el que tenim sota els peus,

I per sobre dels caps, l'aire que cada dia respirem. 

No es pot dissociar la terra de les nostres vides,

Dissociar els animals, els fongs o les plantes.

Seguir d'esquenes a un entramat del que formem part,

Ignorant les matances quan arrasem la selva tropical.

Mort a la indiferència!

A esperar un miracle d'uns deus que no van ser culpables.

Mort a la ignorància! I sí també a la mandra!

Perquè un planeta que ens ho dona tot,

Del qual en som descendents directes,

el malmetem sense consciència?

Consistència li demano als pols,

Que no pugin les temperatures

Per no fer l'estiu etern i desterrar l'hivern.

Que no sigui un mar de plàstic,

Sinó un mar fantàstic, divers i natural,

Que no morin els peixos envoltats de petroli.

Que la metròpoli no engoleixi els boscos centenaris.

I si per contra escollim la comoditat a l'actuació,

No ens desitjo cap mal com a espècie,

Ni la nostra extinció,

Sé que arribarà, (més d'hora que tard)

com no pensem en solucions reals.

Hem de començar a cuidar-la 

l'únic planeta conegut amb vida,

On el batec de l'Homo Sapiens ha resultat suïcida.

Tant de bo no trobem mai un exoplaneta habitable:

Perquè no som capaços ni de viure a casa nostra.

I un altre dia, respirant oxigen, bevent aigua,

Crec que ja és hora que li donem les gràcies.

(We abuse land because we regard it as a commodity belonging to us. When we see land as a community to which we belong, we may begin to use it with love and respect. 

- Aldo Leopold)