Es per la nit, dia 4 de novembre no puc parar de pensar amb tu, la gent hem diu que la nostra ruptura serà positiva, jo de ninguna manera ho puc veure de manera positiva, ojala les llàgrimes de tristesa que es cauen per les meves galtes algun dia acaben sent llàgrimes d'alegria o directament no hi siguin. Cada segon que passa estic més i més arrepentida i més dolguda per tot el que ha passat. Més convençuda de que eres el home de la meva vida i que havien tingut una relació preciosa i la he cagat. Com tot, i com sempre. Ojala el sentiment de culpa que sento per saber que durant molt de temps no et tornaré a veure ni a sentir-te, ni a besar els teus llavis carnosos ,desaparegués. Però ho veig impossible i estic molt espantada, perquè estic tant segura de que aquest sentiment no va a desaparèixer mai. Desitjo que arribi el dia en el que ja no t'estime o no.
YOU ARE READING
El fi d'ell i ella
RomantikaTotes les coses que hem passen pel cap dia a dia, tot el que m'agradaria que aquella persona que pensava que sempre seria especial sapigues, però com no puc fer que li arriben ho escric per aci, per que necesite desahogarme. El dia a dia després de...
