Hola, com estàs?. Supose que tot haurà anat be i m'imagine que el dia per a tu haurà sigut cansat. Aquesta vesprada soles he plorat una vegada i este migdia un altra, aixina que supose que es un pas cap avant. Avui he desconnectat i poc a poc estic deixant de tirar-me la culpa de la nostra ruptura, encara que se que tinc gran part, estic intentant aprendre que en una relació hi ha dos persones i que una ruptura no es produeix soles perquè una part ho ha fet mal, no vull excusar-me del tot però intente cada vegada tindre la ment més tranquil·la. Encara que no puc deixar de fer-ho, ja que cada dos segons estic mirant el teu estat i si estàs o no connectat, la veritat es que m'he sentit molt trista quan no m'has contestat al missatge, i no estic enfadada amb tu si no amb mi per haver-te'l enviat, serà l'últim perquè no vull arrastrar-me més. Es curiós perquè hem tallat i encara pense que no podré ser feliç fins que tu no ho sigues. No pare de preguntar-me, per que he creat tanta dependència cap a tu?
YOU ARE READING
El fi d'ell i ella
RomanceTotes les coses que hem passen pel cap dia a dia, tot el que m'agradaria que aquella persona que pensava que sempre seria especial sapigues, però com no puc fer que li arriben ho escric per aci, per que necesite desahogarme. El dia a dia després de...
