Poemes

Art i desastre

Em pregunten: "qui ets?"

I jo no sé gaire què contestar.

Qui soc?

Quan vull plorar, em refugio en la música;

quan vull ser una altra jo, em perdo entre les pàgines dels llibres;

quan vull sentir-me lliure, escric paraules desordenades;

quan no sé qui soc, m'intento trobar.

Em perdo per camins desconeguts,

por, foscor, inseguretat, llàgrimes, tremolors;

però he de ser forta, valenta, segura.

He de trobar la llum que m'indica el camí correcte.

I de sobte, moltes llums m'il·luminen,

em mostren qui soc i on és el meu lloc,

em mostren que no passa res per tenir por

de descobrir una nova part de mi.

Soc una mica de desastre i creativitat;

el primer em destrueix, el segon em salva.

De vegades tinc por de la vida,

però l'art m'acompanya.

I de sobte, no estic sola.