Poemes

Com una mà recollint un got a punt de caure

I caic, i caic, i caic.
La foscor m'atrapa,
m'abraça i no em deixa anar.
Si toco el fons del pou, em trencaré.

El vent m'empenta,
la pluja em mulla,
la neu em gela,
la boira m'encega.

I com una mà
recollint un got a punt de caure,
em salves
impedint que em trenqui.

Ets una llum,
un motiu per sobreviure,
una font de felicitat,
una abraçada càlida.

Un llapis i un paper
em permeten expressar
els tornados, huracans,
incendis i tempestes del meu cor.

El meu cor, que havia mort;
li has tornat la vida.
El meu cor petit
que es torna gran quan somrius.

I ara,
ets el meu tot.
Et penso, et somio;
et somric i et ploro.

Em fas sentir viva.
Ets màgia i color,
com un àngel a l'arc de sant Martí.
I el meu món ja no és blanc i negre.