El temps canvia a les persones (revisant)

Sky?

"amics, estudiar i passar, amics, estudiar i passar, amics, estudiar i passar!"

Això és el que em vaig repetint a mi mateixa mentres agafo el mòbil i les claus de l'entrada el primer dia de classe. A mig camí em trobo a l'Aida, la meva millor amiga des de que va arribar a la meva vida com un huracà d'amor i cursileries.

—Ei!

—Hola—Em diu badallant.

—Què passa? No has dormit pels nervis?— Li dic xinxant-la, l'Aida deu ser la persona amb menys ganes de començar classes de tot el món.

—Ja- ja, em moro del riure... que va, encara havia d'acabar un treball de mates, ja saps, de la recu. Encara no entenc perquè la rància de mates ens fa fer aquest treball a més a més de l'examen, el pitjor és que si aproves l'examen tot bé, però si el suspens, el treball tampoc et serveix de res perquè igualment et queda l'assignatura.

A l'Aida se li donen bé totes les assignatures... bé, menys mates. És d'aquestes persones que per més que estudii i s'esforci, per alguna raó del món no acaba d'aprovar mai, i tampoc ajuda que la profe de mates porti amargant-li la vida des de que tenim 12 anys.

—Segur que has aprovat, al final sempre ho fas, tens aquesta sort...

—Calla calla que encara em portaras mala sort, perquè no parlem d'alguna cosa més interessant... com per exemple qui de les dues creus que trobarà l'amor aquest any? Ara ja formarem part de "les grans"

Jo suspiro.

— No et motivis, que ja saps que ganes d'aquestes coses 0 ara mateix, més després d'aquest estiu. El que em preoucupa és que encara vagis amb les hormones tant pels aires, em pensava que ja havies passat l'adolescència...

l'Aida posa cara d'ofesa, però no té temps de replicar res que ens interrompen.

— Ostres Aida, que encara queda molt per halloween, perquè et poses la mascara?

L'Aida posa els ulls en blanc però de seguida somriu i li passa un braç pel coll provocant que s'hagi d'ajupir una mica.

— Però mira qui ha vingut! Per un moment m'havia emocionat pensant que les meves cartes de recomanació perquè t'enviessin a l'extranger havien funcionat...

No puc evitar somriure. L'Aida i en Marc de bones a primeres sembla que no es suportin, però de seguida que els coneixes una mica més te n'adones de que es tenen un carinyo especial.

—I a mi no em diràs res?—Li pregunto fent careta de gos abandonat.

—Com vols que m'oblidi de tu carinyo?—Em contesta deslliurant-se de l'abraçada de l'Aida i fent-me copets al cap.

Conec en Marc des de la guarderia i des de llavors sempre hem estat junts, no hi ha ni un sol record en el que ell no hi sigui present.

Ens posem a caminar els tres agafats de braçet, ja veiem l'institut al final del carrer.

—Us heu enterat de les novetats d'aquest any?—Diu l'Aida que mira amb cara de fàstic la porta que cada vegada tenim més a prop.

—No m'ho puc creure, per fi faràn reformes perquè no ens gelem de fred a l'hivern?—Pregunto.

—Que va, marxarem i encara hauràn d'anar amb bufanda 10 anys més, però es veu que hi haurà un professor nou, a part d'alumnes nous del nostre curs.—Diu en Marc que es para i s'acosta una mica més per xiuxiuejar-me—Sky, no et vull alarmar, però el professor nou... diuen que ve de Barcelona.

—I?—Contesto seca.—A Barcelona hi ha munt de professors, hi ha molt poques possibilitats de que el professor nou...—Callo quan veig el cotxe que està entrant al pàrquing de professors, el qual reconec de seguida.

Els tres ens quedem mirant com es para el motor, la porta del conductor s'obre, i en surt un noi jove. Ara deu tenir 23 anys, quasi 24. No ha canviat gaire des de l'última vegada que el vaig veure. Va tot vestit de negre i porta ulleres de sol. Les ulleres de sol que li vaig regalar jo.

Quan es gira i em veu sembla que deixa de respirar uns segons, després comença a acostar-se.

—No m'ho puc creure—Puc notar com en Marc es tensa preparat per donar un cop de puny si fa falta.—No ha canviat pas.

l'Aida que s'ha abançat i no ha vist les nostres reaccions es gira somrient i diu.

—Joder! Si aquest és el nou professor crec que deixaré de fer campanes...— Veig com a mesura que enten la situació es tensa i el somriure passa a ser una mueca rara, està a punt de dir alguna cosa però una veu sona darrere seu.

—Sky?— Quan el sento algo dins meu es mou, se'm posa la pell de gallina i l'estomac em comença a fer voltes com si hagués de vomitar.

—David.—Dic amb la veu més neutre de la que sóc capaç.

Ell es rasca el clatell, en els seus ulls hi puc llegir el dubte i nervis del moment, tot i que mai sé què li està passant realment pel cap.

—No m'esperava que... és a dir... sóc nou i... no volia...

Algo dins meu es trenca davant de la inocència del moment i fa unes setmanes m'hauria desfet davant d'aquest gest, però ara tot això es tapa per un pes al pit que em fa mal.

—Vinga, Sky. Entrem.—Diu en Marc agafant-me suaument del braç i arrossegant-me cap a l'entrada. Jo el deixo fer, i no em giro fins que estic entrant per la porta.

S'ha tret les ulleres, i em mira amb aquests ulls verds que tantes vegades m'han fet perdre la respiració. Merda. Que bé que començo el curs. Només em poden passar a mi aquestes coses.

Res pot anar pitjor. Però espera, no sigui que cridi el mal temps... o ja és massa tard?