Més enllà del cel arc iris

Capítol 14: El judici final

Avui sí que sabia que l'Oriol no vindria. El judici havia arribat, i ell s'hi havia de presentar allà cap a les onze del matí. Ens havíen donat tarda lliure a l'institut, així que tan bon punt sortís d'escola miraria la decisió del jutge; que era pràcticament favorable.
La nit anterior m'ho havia passat molt bé amb la parelleta. Són molt de la gresca i de la xerinola, així que era gairebé impossible avorrir-se. Vam anar a un parell de discoteques, i tot i que la música no era del meu gust, va ser força entretingut. Entre copa i copa anaven sonant diferents cançons que retrunyien dins meu amb força.
El dia començava intens, això però no m'impedia tenir el meu magnífic esmorzar. Tocava examen de biologia a primera hora i de castellà a tercera. Al final, tot això em serviria de poc; ja que ja havia decidit la meva carrera: estudiaria INEF, i així poder complir amb el meu somni de ser professor de gimnàstica. M'encantava fer exercici físic, i trobava els nens molt bufons. Ensenyar era la meva vocació; i només hi havia un grau que tingués totes aquestes característiques.
Quan vaig arribar a l'escola, tothom se'n feia ressó de la notícia. Cada cop que passava pel costat d'algun grup de gent escoltava les paraules "judici", " aquell ros de 3r", "presó", " agressió", "homosexual" i un llarg etcètera. La situació no era massa còmoda. No m'era freqüent sentir la gent parlar de l'Oriol, i encara menys d'aquest tema. Pensava que els demés estudiants no estaven al corrent de l'investigació policial, però es veu que m'equivocava.
El control de biologia era més senzill del que pensava en un principi, ja que havíem d'estudiar moltíssima matèria. En canvi el de literatura castellana era súmament difícil.
Vam acabar la jornada laboral amb l'assignatura de matemàtiques. A aquella hora ja s'havia dictat la sentència. No vaig saber trobar ningú que en sapigués els resultats, així que vaig recollir les meves pertinences de l'aula tan ràpid com vaig poder.
- Aurora, en saps alguna cosa?
- No, però segur que se n'ha sortit, no pateixis; se sap defensar molt bé.
- Vale, merci. Ens veiem demà dijous, que vagi bé.
- Adéu, guapo.
Vaig començar a córrer pel mig del carrer. Vaig arribar a casa amb un parell de minuts, retallant-ne tres del meu recorregut habitual. Quan vaig ficar la clau pel pany, semblava que no volia entrar. Quan per fi vaig entrar, vaig pujar les escales corrent com un esperitat, fins que vaig aconseguir arribar a casa i entrar per la porta. Vaig llançar la motxilla al terra, que va anar a parar al costat d'una cadira del menjador. Em vaig disposar a engegar la televisió. En apretar la tecla número 3 del comandament per posar TV3, vaig poder veure que en aquell moment no estaven fent notícies, sinó que feien un programa de cuina. Necessitava saber què havia passat; i ho necessitava saber ja. Només em quedava una opció si no és que volia esperar un parell d'hores per veure els resultats al Telenotícies migdia. TV3 hauria de tenir un canal de notícies les 24 hores al dia, com ho va fer Televisió Espanyola l'any passat. Vaig apretar el botó amb les tres ratlles i automàticament em va sortir el teletext a la pantalla. Allà, sortia que la secció de notícies era el número 50, així que hi vaig anar a parar de cap. "Notícies generals..........51", " Cas Pissarra..........56".