COMPLICAT

3- IU

LIA:

L'Iu s'assenta davant de la Gal·la, i jo al costat d'ella, això fa que el pugui observar durant tot el dia. La Gal·la i l'Iu és porten massa bé entre ells dos, es passen tot el dia agafats de la mà i a mi això no m'agrada. Ningú sap que m'agrada l'Iu però ja fa dos anys que em vaig enamorar d'ell, tinc pensat de dir-li a la Gal·la quan trobi el moment oportú.

Per fi sona el timbre que anuncia el final de la classe d'anglès. Ara toca castellà, i se que l'únic que faré en aquesta classe és riure ja que la professora que tenim, que es diu Núria no ens sap controlar. Ja és una mica gran i això de l'ensenyament a la secundària no és el seu fort. A la seva classe tothom parla i ningú presta atenció, ella l'únic que fa és assentar-se damunt de la taula i llegir la lliçó del llibre, això és lo que fem durant mitja hora, l'altra mitja acabem discutint i sempre castiga a algú fora de la classe.

Miro el rellotge i puc veure que fa deu minuts tard, però he cridat el mal temps perquè ja la veig apareixent per la porta, ella em mira i em somriu i és que des de que va venir a l'institut va agafar una fixació amb mi que no és normal, serà que sóc de les poques que sempre estic callada, encara que no l'escolti.

Observo com deixa la seva bossa al terra i treu el llibre de llengua castellana i literatura, s'asseu damunt la taula i s'arregla el jersei de color carabassa que sempre porta, no se'l deu treure ni per dormir. No calla ningú sinó que sembla que el soroll ha augmentat. Obro el llibre i començo a dibuixar en un costat, ella comença a parlar i de tant en tant la miro perquè vegi que l'escolto. L'any passat teníem un professor més estricte que encara que ens costés aprovar els exàmens explicava de meravella.

-Gal·la, necessito que torni ja el Ramon, encara no entenc com ha pogut fer-nos això i deixar-nos aquí amb aquesta dona- em queixo intentant que la Núria no em senti.

-Jo també el trobo a faltar, però a decidit continuar estudiant a Barcelona, m'han dit que l'any vinent tornarà- em contesta ella.

- Ja, però si torna haurem perdut tot un any que no podrem recuperar mai- afegeix la Xènia que s'ha unit a la nostra conversa- i d'això depenen les nostres carreres.

Dirigeixo la mirada cap a la Núria i veig que s'està començant a enfadar però no ens mira a nosaltres sinó que observa a les del nostre costat, la Clàudia i la Sira, elles dos són molt amigues i molt populars, vaja que tothom les coneix. Entre elles dos són molt diferents, la Clàudia és baixeta, té el cabell llis i moreno però amb metxes roses, i li arriba per les espatlles; en canvi la Sira és alta, el seu cabell també és llis però li arriba gairebé a l'alçada del cul i no té metxes. Les conec a les dos des de que érem ben petites, la Clàudia no m'ha acabat de caure mai bé, però amb la Sira m'hi porto fenomenal.

-¡Clàudia y Sira por favor silencio!- exclama la Núria.

-¡Pero si no estamos haciendo nada! – es queixa la Clàudia.

Des del fons es sent riure a l'Alain i això fa que elles també riguin i la classe s'uneixi a elles.

-¡A mí no me hace gracia!

Ningú contesta i això fa enfadar més a la Núria

-¡Clàudia coge tus cosas y sal al pasillo hasta que termine la clase!- diu emprenyada

D'un cop de porta la Clàudia surt de classe i la Sira ràpidament la segueix. La Núria mira el llibre i diu:

-Feu els exercicis de la pàgina 145.- tot seguit surt per la porta.

Tret d'algunes persones, com jo, fem els exercicis. Els altres parlen i riuen ben entretinguts, de tan en tan l'Iu diu alguna cosa sense sentit i això em fa somriure i sentir papallones a la panxa. El Biel des de l'altra punta de la classe em fa senyals amb les mans, però no arribo a desxifrar el seu missatge i finalment es rendeix.

Per fi sona el timbre indicant l'inici del pati, vaig cap al penjador a buscar el meu abric i quan poso la mà per agafar-lo sento la mà d'algú altre. Miro cap a la meva esquerra i veig a l'Iu, la seva cara està vermella però ell ho intenta dissimular fent-me un somriure.

-Ai! Perdó Ly, el meu abric està al costat del teu i no me'n he adonat que m'equivocava fins que tu has arribat- parla ràpidament, jo de seguida sento les meves galtes vermelles, em diu Ly perquè segons ell és més curt, tot i que només hi ha una lletra de diferencia, però a mi no em molesta. L'Iu té el cabell ros i una mica llarg, però no gaire, els seus ulls són de color daurat i més d'una vegada els he atrapat mirant-me.

-Tranquil Iu! Jo tampoc me n'he adonat.- li dic mirant-lo i comencem a riure els dos.

Nota de l'autora:

A partir d'ara començarà l'acció. Espero que us hagi agradat. Intentaré fer els capítols més llarg però aquesta setmana no he tingut temps.

Personatges nous:

- Núria Candela: professora de castellà

- Clàudia: companya de classe de la Gal·la i la Lia

- Sira: companya de classe de la Gal·la i la Lia

Lia