COMPLICAT

13- L'ANIVERSARI

LIA:

Sento el mòbil del Biel que vibra i em desperta, els meus ulls intenten adaptar-se a la claror que entra per la finestra i gràcies al rellotge de la paret. puc saber que són poc més de les vuit del matí. Em giro cap a l'altre costat de llit on em trobo un Biel encara adormit. Sempre dormim junts quan em quedo a casa seva, al contrari que a la meva, ell només té un llit a l'habitació, per sort és de matrimoni. Al ser millor amics i passar tant temps junts no ens resulta incòmode, almenys per mi.

Encara que sigui diumenge avui ens hem de despertar aviat, és l'aniversari de la Zoe i ho volem tenir tot preparat abans de que ella es desperti.

- Biel... – dic fluixet mentre li començo a omplir la galta de petons, ell es gira cap a mi mentre somriu, els dos quedem cara a cara i durant uns segons ens aguantem la mirada, als seus ulls hi puc veure una brillantor especial i ràpidament suposo que deu ser per la seva germana petita que avui és fa gran.

Ens aixequem i mentre ell comença a preparar l'esmorzar jo aprofito per fer-me una dutxa i arreglar-me, mitja hora més tard fem un canvi, ell entra a dutxar-se mentre jo, després de comprovar que l'esmorzar ja és a taula, començo a inflar globus per decorar la sala.

A les nou i mitja entrem per fi a l'habitació de la Zoe, ella encara adormida. Porto el meu mòbil a la mà d'on comença a sonar la cançó d'aniversari i el seu germà s'acosta al seu llit omplint-la de petons. No tarden a sortir riallades per les seves boques i jo miro l'escena amb tendresa, poc després m'acosto a ella i faig el mateix procediment que el Biel ha fet escassos minuts abans. Els dos la transportem entre els nostres braços fins al menjador, el somriure que manté des de que s'ha despertat s'amplia a l'observar la sala del seu davant, plena de globus i serpentines de colors amb una taula plena de dolços.

A les dotze, després d'haver esmorzat tranquil·lament i jugat amb els globus, sortim de casa per anar a buscar el tren. La Zoe, després de deixar-li triar a ella mateixa la roba, a decidit posar-se una faldilla de tul i una samarreta plena de purpurina, a més s'ha posat una corona de princesa al cap, avui és un dia especial, el seu.

El tren va gairebé buit, al nostre vagó dues famílies amb el mateix pensament que nosaltres, anar a passar el diumenge a fora, i un parell d'excursionistes.

Quan per fi arribem al·lucinem amb les vistes que tenim al nostre davant, tot i que no sigui la primera vegada que hi anem, mentre caminem fins a la vora del llac, la Zoe va saltant imaginant-se un món de fantasia.

- Ocellets acompanyeu-me – i tot seguit canta una melodia que deu ser d'alguna pel·lícula de les que ella mira.

Arribem al lloc on decidim fer el pícnic i passem l'estona rient i fent jocs per divertit a la Zoe i fer que aquest dia, malgrat no tenir els seus pares a prop, sigui inoblidable.

No és gaire tard quan arribem a casa, la cara de la nena mostra cansament però molta felicitat, això ens omple el cor d'alegria al Biel i a mi, que ens mirem somrient. Finalment arriba el moment d'entregar-li el nostre regal que ahir vam anar a comprar.

- Uau! Que xuli, ara podré fer festes amb els meus ninos- diu mentre corre cap als meus braços i el Biel s'acosta i ens abraça a les dos.

...

- Gràcies

- No calen, m'ho he passat molt bé aquests dies amb vosaltres.

Els dos ens mirem, aquest dies amb ell m'han fet canviar la mirada que tenia, desitjo que tornin a començar i tornar a passar uns dies al seu costat, i el de la seva germana, però s'ha acabat, el dilluns sempre arribar massa ràpid. El Biel s'acosta a mi i em fa un petó massa a prop dels llavis i jo torno a sentir aquest nerviosisme que em porta perseguint tot el cap de setmana.

Quan per fi estic estirada al llit, tanco els ulls i puc tornar a veure aquells ulls brillants d'aquest matí.