22- LLÀGRIMES

355 15 11
                                    

BIEL:

La Lia descansa entre els meus braços, els dos estirats al seu llit, només il·luminats per la poca llum que les persianes deixen entrar. El seu cap escoltant el meu cor ha fet que s'adormís profundament, ho necessitava. Els seus ulls encara plens de llàgrimes.

Costarà seguir endavant, somriure, pensar que la vida és bonica. A ella i a tot el poble. Ell era conegut, suposo que el seu caràcter feia que fos fàcil entrar al teu cor, es feia estimar. Estava en tot, en qualsevol lloc. Ajudant, col·laborant, ensenyant,... Amb un somriure gravat al seu rostre i que immediatament es gravava en el rostre de la gent que l'envoltava, l'apreciava i l'estimava. Sempre tan ple de vida, i ara... la seva s'havia acabat per sempre prenent-nos-en també a nosaltres.

I la Lia, ella, li costarà, molt, comprendre-ho. Ell era molt important, l'havia ajudat quan més ho havia necessitat, l'havia vist créixer a ella. I era tan jove, amb tantes coses a fer encara. Ens has impregnat de la teva alegria i la teva innocència, modificant-nos la vida una mica. I mai t'oblidarem.

Es remou entre els meus braços, m'acosto i li faig un petó al front, ella somriu però les llàgrimes no tarden a caure-li dels seus preciosos ulls verds.

Tanco els ulls mentre l'estrenyo més cap a mi.

La mort està tan segura de guanyar que ens dona una vida d'avantatge. 

COMPLICATDonde viven las historias. Descúbrelo ahora