Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
La blanca ens guarda
del pes del temps,
noble i alada, però atrapada
en un retorn etern.
Qui crema el dia,
qui el fa enyorar,
s'alça en la fosca, esquinçant l'ombra,
no promet endemà.
La blanca espera,
sempre pacient,
que la detectis, que no la neguis,
que més tard siguis seu.
Qui són sols gasos,
qui no hi és tot,
es burla afable del teu mirar-lo
esperançat pel joc.
La bella blanca
sempre tindràs;
mires enlaire, ocell cantaire,
sola t'estimarà.
Però el foc raja,
a ningú no entrega,
amic; mai no el veuràs ni et veurà.
I tu, amb tot, t'hi regues.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
YOU ARE READING
Platonic; about the moon
Non-FictionThe cold moon does not feel the embrace of the star guarding her; she sees it from afar, and admires it, and thus believes it to be distant and remote. It is only when when she turns around the rising sun goes towards her. ♧
