On l'aigua surt de dents de dracs de pedra et portaré; on els genets daurats cavalquen encegats pel reflex.
Allà les trompetes salten espantant els aneguets, és on ballen els turistes que han buscat on defecar; els vagabunds hi dibuixen amb gargots lliures de nen, i tu i jo hi passejaríem rient, criticant la gent.
On els dijous no hi ha barquetes, becs llargs a alimentar; on els francesos s'impressionen de l'esperit català.
Les escales són eternes, esteses en forma de ve; s'enfilen fins les estàtues per fantasia del plaer de fer del cel la seva porta, tornar en palau l'univers.
Tu al meu costat, jo et miraria, per saber que no hi ha més; i el teu riure, el sol i l'aigua esborrarien el després.
ESTÁS LEYENDO
Platonic; about the moon
Non-FictionThe cold moon does not feel the embrace of the star guarding her; she sees it from afar, and admires it, and thus believes it to be distant and remote. It is only when when she turns around the rising sun goes towards her. ♧