No s'entelen els vidres els dies de primavera.
La calor d'un sol cos, foguera serena de baixes temperatures,
roman somorta a l'espera d'una altra flama.
No fa tant fred a fora com al regne de l'ànima,
ni udolen els llops com les penes del cor.
Silenci, sospir, silenci, sospir,
i el rellotge de la cuina que em rediu que sóc sola.
I la flor despullada, de tant remenar-la:
l'últim pètal sabia que no m'estimaves.
A la finestra, només a la finestra, hi veig el que desitjo veure:
la ruta dels petons, el nus de les pells, la voluptat d'una tarda fervent;
un mar d'onades de carn, l'aleteig de les teves pestanyes, el so de les nostres paraules.
Tot allò que sempre he volgut explicar-te, i tu escoltant-me, i la nit dient "bon dia".
Les estrelles renyant-nos perquè no hem sabut dormir,
els vidres entelats: la flama de l'amor ens ha fos i ens ha unit.
Il·lusió transparent gravada al cristall, quimera fugaç i platejada de primavera.
La llum del sol travessa la finestra, el meu somni, el teu cos, el meu delit;
daga d'acer implacable, cisella el desig amb el mot "oblit".
Em veig obligada a reconèixer que la flor s'ha quedat sense pètals,
i que l'últim sabia que no m'estimaves, i que jo a tu sí.
YOU ARE READING
Qaartsiluni: poemes de llum i ombra
Poetry"De vegades, amb la flassada fins al coll, encara em sorprenc somniant en la dolça mossegada nocturna de la teva olor corporal, en la sospita de reconèixer-te l'esquena entre les ombres: l'ham de la memòria tempta la por de saber-te lluny. T'has con...
