Un peu en terreny prohibit fa sonar la sirena.
Se'm liqua als timpans el cant estrident
d'una advertència surant a l'aire.
Ja m'ho han dit, que sóc indòcil i incauta:
busco sempre el sender amb els esbarzers més ufanosos,
cerco a la meta la bandera del crani i dels fèmurs;
l'asta que se'm clavi, si pot ser, fins al melic de les entranyes.
En realitat, temo allò que tothom creu que he de témer.
He deixat escrit en lletres majúscules a l'ànima
que és en el cor de la por on, si n'endevines la forma,
s'entreobre l'ull cec de l'esperança.
En termes d'heroisme, sóc sols una fal·làcia,
car la covardia habita tots els porus de la meva pell,
maculant el valor i esguerrant tot intent de ser valenta.
De la manca d'intrepidesa neix, com un fong sota l'obaga,
una tija retorçada amb el capoll magre del coratge;
en una batalla de contraposats, un cuc de cap negre i cua rosa,
una paradoxa a l'aixopluc de la irracionalitat humana.
D'una en una, em perforaran la carn les espines del perill
després d'estimbar-me d'imprudència contra la meva pròpia tossuderia.
Un trau a la consciència, un tall a l'artèria, un orifici sagnant al cor.
Traspuaran les ferides recança momentània quan,
de genolls contra l'asfalt, noti al cos l'avanç del dolor.
Durant la nit de bohèmia, duré d'arracada el penediment,
com a recordatori lúgubre que la gosadia m'ha deixat malgirbada;
lluiré de fermall la set i la urgència de llançar-me de cap al buit
amb l'afany de retrobar el plaer en l'adrenalina.
Serà en la nit de bohèmia que, borratxa de fracàs i d'èxtasi,
clissaré l'espurna del dimoni en el vici de ser temerària.
¿Què podré fer, si no reconèixer per enèsima vegada
que em fa por estimar sense arriscar-me?
¿Que el meu no és un amor plàcid, que el jo vull és cremar-me?
Ell fa olor d'allò prohibit: una passa en fals
i se'm liqua als timpans el soroll estrident
d'una advertència surant a l'aire.
Ho hauré d'admetre:
tots els cops que m'ha fet tremolar el rebuig
no impediran que torni a enamorar-me'n.
ESTÁS LEYENDO
Qaartsiluni: poemes de llum i ombra
Poetry"De vegades, amb la flassada fins al coll, encara em sorprenc somniant en la dolça mossegada nocturna de la teva olor corporal, en la sospita de reconèixer-te l'esquena entre les ombres: l'ham de la memòria tempta la por de saber-te lluny. T'has con...
