Què se n'ha fet, de la calidesa argentada
que ofuscava els solsticis d'hivern?
Quan l'alè de la neu vela l'halo roig del migdia
sé que l'ahir ha eclipsat tots els endemàs,
com la negror d'un crepuscle sense lluna
engoleix la llum tèrbola dels fanals del carrer.
Vam ser un foc fatu dels que colguen la nit
d'estelles de blavor enceses i incautes,
dels que juguen càndidament a estimar-se,
sense endevinar a la tenebra d'egoisme
els ulls frisosos de la tragèdia.
Vam ser un foc d'encenalls,
breu i indòcil com cap altre,
i, al final, se'ns van cremar els llavis,
se'ns van omplir dels cors de cendra.
El rellotge amenaça amb allunyar-me més de tu:
sé que demà viuré una mica menys que ahir.
YOU ARE READING
Qaartsiluni: poemes de llum i ombra
Poetry"De vegades, amb la flassada fins al coll, encara em sorprenc somniant en la dolça mossegada nocturna de la teva olor corporal, en la sospita de reconèixer-te l'esquena entre les ombres: l'ham de la memòria tempta la por de saber-te lluny. T'has con...
