Tinc el cor corroït d'envejar qui estima,
qui veu en una rosella una rosa,
qui essent cec troba colors,
qui en la clapa grisa dels dies
supura la joia de l'enamorat.
M'engeloseix el nervi de la pèrdua
i la incertesa de saber-se estimat:
qui pogués esfullar somicant una margarida
i buscar respostes al revers dels pètals!
Aquell qui a la nit no troba el son
se l'ha deixat als llavis de l'estimada.
Envejo la dolçor del seu insomni,
car ha nascut i florit de l'amor:
és més grata la vetlla d'un cor encès
que el repòs d'una ànima marcida.
Que quan les llums de l'alba despunten
el meu despertar és més feixuc i pesarós;
i els ulls de l'enamorat, sense haver estat closos,
enlluernen el somriure del sol.
Qui fos ninot de palla
i cremés eternament d'amor!
Qui pogués degustar la flama
del desig i de l'ardor!
Que a la meva carn no s'hi ha calat foc
i en mi tot és cendra:
a l'empara de la vàcua solitud
m'ha consumit un incendi de pena.
YOU ARE READING
Qaartsiluni: poemes de llum i ombra
Poetry"De vegades, amb la flassada fins al coll, encara em sorprenc somniant en la dolça mossegada nocturna de la teva olor corporal, en la sospita de reconèixer-te l'esquena entre les ombres: l'ham de la memòria tempta la por de saber-te lluny. T'has con...
