Saps totes aquelles vegades que has llegit que l'amor és cec?
Que quan estàs enamorat tot és més bonic i no veus les coses dolentes?
Probablement la gent que diu això ho fa per dos motius.
1) saben de què parlen i hi tenen experiència
2) només ho diuen perquè és un clixé
Dons quan deixes de volar amunt amb el cap als núvols per aquest sentiment que t'acapara i et fa sentir com si la vida fos preciosa, que et retira dels pensaments tristos i tota la màgia desapareix...
Llavors tornes a tocar de peus a terra.
A vegades ens agafa tan fort que volem amunt. Molt amunt. Amb aquella persona especial.
Arribem tant amunt, que si tenques els ulls pots veure les llums de les ciutats a sota els teus peus.
Potser no estas al cel sinó a dalt d'una muntanya. Però bé a ser el mateix si estas acompanyat per ell.
I és que en el meu cas, va arribar en el moment que jo estava amagada entre la foscor del teu 15.
I em va fer sortir de l'ombra. Vaig arribar a veure el sol, però un dia em va tallar les ales. I vaig caure, a una velocitat de vèrtig.
Més que tocar de peus a terra em vaig trencar.
Em vaig trencar el cor
Però no em va afectar igual que quan l'avi o tu em vau abandonar.
És tan confús com et pot fer mal de tantes maneres diferents... Suposo que per cada tipo d'amor i ha un dolor més intens i durader.
I no saps fins a quin punt he estat cega. Cega per no veure que erets una persona enorme, i que tot i ser molt tímida vam compartir moments al llarg de les nostres etapes de creixement.
~joycie👾
ESTÁS LEYENDO
Només... el principi d'un final(?)
No FicciónPer què el número 15 em persegueix? Podré esborrar-lo o em quedarà marcat a la pell per sempre més? Necessito començar de nou. Ja no és la seva història. És la meva. Perquè jo continuo encara que ells no ~joycie
