Que t'estimo, això és tot.

Trucada inoportuna, visita inesperada.

-És divendressssss!- Em crida la meva millor amiga quan li faig una abraçada.

-I només 3 setmanes per les vacances!- Crido, lluny de quedar-me enrera.
Només queden 6 hores perquè sigui cap de setmana, així que entrem amb ganes a l'edifici. Primera hora: Matemàtiques.

Entrem a classe i baixem la cadira. En Roger encara no ha arribat. Deixo la bossa i vaig a parlar amb l'Emma.

-Què? Has somiat amb l'Àdam?

-Doncs no, llesta.- Diu posant-se vermella.- Per què hi hauria de somiar???

-Doncs perquè com que us enteneu tan bé...- Li dic jo per punxar-la.

-Tira cap al teu lloc que allà està el teu princep blau.- Assenyala el meu lloc. Me'n torno cap allà.

-Bon dia.- Saludo jo a en Roger. El miro a la cara i ell a mi. Però no obra la boca. Alço les celles extranyada. La mar de simpàtic que estava ell ahir. Potser no és un bon dia per tothom.
El professor entra i ens explica el que haurem de fer avui. Ens posa exercicis.

-Pàgina 44 ex 1-2-3.

-Treus tu el llibre Roger?- Pregunto.

-Sí.- Però l'agafa i el posa a la seva taula.

-Però...

-Jo trec el meu i tu treus el teu.- Em quedo amb la boca oberta. Que no compartim sempre? Es pot saber què li passa avui? Mentre els fem, parlem una mica però ell continua igual d'antipàtic. Em començo a enfadar de que em digui el que li doni la gana sense jo haver dit res.
Acabo els exercicis i tanco el llibre.

-Ja has acabat Tina?- Em pregunta en Roger, de cop simpàtic i interessat per mi. No contesto. La resposta és òbvia no?- Tina?

-Es pot saber què et passa a tu avui?- Li dic seriosa però sense perdre la calma.- Estàs simpàtic i de cop estàs més antipàtic que l'Alba quan la despertem abans de les 10 del matí.- No em mira.- Em pots mirar quan parlo sisplau? Som amics no?

-És que estic mirant el boli.- Diu ell rient. Jo li agafo el boli i me'l poso davant de la cara.

-Em pots mirar ara sisplau?- M'està fent pujar la mosca al nas, amb la seva nova alegria. Ell es gira i se m'acosta, i s'acosta, i em mira, i diu...

-Tens uns ulls marrons molt macos.- I jo m'allunyo i no sé si riure o plorar.- No els havia vist mai.

-Mentider. Ja ni te'n recordes. A plàstica ja els vas mirar...- Dic jo.- Em pots dir què et passa sisplau?

-I a tu què t'importa?- M'etziva. Un altre cop enfadat. Canvia més d'humor que de mitjons.

-Doncs mira sí, m'importa. Perquè tu m'importes perquè ets amic meu i no m'agrada com em tractes.- Dic convençuda.

-No m'agrada com em tractes...- Repeteix ell amb veu burleta.- Para ja d'exagerar!

-Doncs no d'acord? Al principi de curs no eres així! Em tractaves diferent i ara ja... Ara no sé què et passa.- Potser he sonat una mica patètica i potser aquesta baralla no hi havia per tant. Li dic i em mira amb expressió divertida. I això és la gota que em fa emprenyar més i si no n'hi havia per tant, ara sí.- Mira, potser se te'n refum el que jo et dic i potser fins i tot et fa gràcia, però una cosa et dic. A mi, les tonteries, les mínimes.- I ell em mira i em diu:

-Aquesta actitud volia veure!- I és que ha sobre en fa broma. Jo flipo. Però tot i així m'escarxofo a la cadira, el miro de reüll, creuo els braços i no torno a obrir la boca.

*****

La resta de les 5 hores, l'ambient amb en Roger és igual d'incòmode. Ell és igual de bipolar, jo estic emmurriada, ell intenta fer-se el simpàtic i jo no obro la boca. Em fa gràcia la seva actitud. Quan menys cas li faig, més a sobre m'està. Quan torno a estar una mica simpàtica, ell torna a tirar-me mocs i jo em torno a enfadar, i ell em torna a estar a sobre. Estem dins un bucle.