Que t'estimo, això és tot.

Només amics

-Xttt!

-Xttt tu, jo ja estic callada!

-Però si no pares de riure- Diu en Roger, però a ell se li escapa també mitja rialla i té un somriure que li il.lumina tota la cara.

-Xttt!- Xiuxiuejo jo.- No entenc perquè ens hem d'amagar. Ahir ens va veure mig institut.

-Ja ho sé!- Contesta ell.

-Doncs?- Dic jo.

-Perquè no soporto no poder-te fer un petó sense que algú faci un comentari!- Diu, alçant la veu. Estem darrere un arbre, de cara a la tanca de l'insti, en un racó del pati on no hi ha gaire gent, però tot i així em tiro sobre seu per tapar-li la boca.

-Calla!- Crido jo.

-Treu-me les mans de la boca!- Riu, fent-me pessigolles amb els llavis.

-Xttt!- Torno jo.- O et faig callar.

-A si?- Diu, mirant-me desafiant i amb un somriure provocador.- Com?

-Així.- I tancant els ulls, ajunto els llavis als seus. Ell m'embolta la cintura amb els braços i jo penjo els meus del seu coll. Així 10 segons, i 20, i 30. I quan ens separem, ens mirem i tornem a riure.

-Xt o et torno a fer callar!- Li dic jo.

-Per mi encantat.- Però la preposició, per molt prometedora que fos, no la podem dur a terme, perquè sona el timbre. Sortim de darrere l'arbre i caminem de la mà, cap a classe.

-Escolta... Saps que marxo ara oi?- M'informa en Roger.

-No. No ho sabia...- Contesto jo.- On vas?

-Doncs... Ara no t'ho puc dir... Més endavant et prometo que t'ho explicaré.

-Però... Estàs bé?- Pregunto, titubejant.

-Sí. Sí...

-És pel mateix pel qual vas faltar ahir?

-Sí. Però no en vull parlar d'acord?- Diu, tallant la conversa.

-D'acord.- Contesto. Ell m'acosta al seu costat i em fa un petó al cap.

-Et prometo que algun dia t'ho explicaré.- Conclou.- Bé, i tu?

-Jo què?- Pregunto. Mentre entrem a l'edifici.

-Tu què faràs?

-Doncs ara que ho preguntes... Aniré a buscar a l'Emma a l'hospital.

-Ha anat a veure l'Àdam? Com està?

-Millor. L'operació va anar bé però va quedar una mica aturdit amb l'anestèsia. Avui ja s'ha espavilat i l'Emma l'ha anat a veure al matí.

-Per això ha faltat?

-Sí. Sa mare l'ha vist tan preocupada per ell que l'ha deixat faltar. I ara al migdia farem un canvi. L'Àlex estarà amb ell i jo m'emportaré a l'Emma.

-Molt bé. Aniràs sola?

-No. L'Àlex em vindrà a buscar a les 14:30 aquí a l'institut i anirem amb moto.- El miro fixament, per veure si reacciona d'alguna forma especial, però no hi veig res extrany. Continuem fins a la porta de recepció i en Roger para.

-Bé. Jo marxo ja.- Diu, i estirant-me d'un braç m'acosta a ell i em fa un petó.- Ves amb compte amb la moto siusplau.

-Tranquil.- Dic jo, somrient. Li torno el petó i marxa.- Adéu.

-Adéu. Et truco per saber com ha anat?

-D'acord. Jo igual.- I ara sí, marxa.

*****