Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
En aquesta realitat vivia la Marta, una noia que va néixer diferent dels altres. Ella, des de feia mesos li agradava un noi. Però només un noi. No volia tenir una relació de tres com els altres. Segurament no era l'única persona del món en tenir aquests gustos. És difícil ser únic en alguna idea o en un problema en un món on hi viuen 5 mil milions d'habitants. Però tenir aquesta orientació era motiu suficient per haver d'aguantar discriminacions cada dia durant tota la seva vida. A l'escola, a casa, al carrer... Fins i tot els trisexuals estaven molt millor acceptats, ja que quan mantenen una relació sostenible amb les dues persones dels altres diferents gèneres com la resta de la societat, l'atracció del mateix sexe queda d'alguna manera adormida i deixa de manifestar-se.
La Marta, quan va començar a entrar a l'etapa adolescent, va descobrir que no li atreia estar amb dues persones. No és el fet de que un dels dos sexes no li agradi, potser els nois li agradaven més però sentia atracció pels dos sexes. De fet, fa un parell d'anys va tenir una relació amb Daniola, una persona del tercer gènere que, veient que la Marta no estava disposada a afegir un noi en la seva relació, va tallar amb ella. El cas de la Marta era molt més estrany del que els seus pares s'haguessin pogut imaginar.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Aquell dia la Marta, com tots els dies de dilluns a divendres, es va aixecar del llit, va esmorzar corrents, va acomiadar-se de cada un dels seus pares, i va marxar cap a l'escola. Tenia moltes ganes de veure en Joan. Va estar pensant durant tota la nit les paraules que utilitzaria per confessar-li els seus sentiments. No obstant, el trio que estava assegut en un banc més les mirades que li feia la gent del carrer que passava al costat d'ella, li van fer recordar una altra vegada que mai podria convèncer en Joan de tenir una relació amb només ella. Les seves esperances altra vegada s'havien esvaït. Quan va arribar a l'escola, en Joan estava a la porta, esperant-la com sempre, però ella va passar de llarg i va entrar sense ni tan sols dirigir-li la mirada.
En Joan només va trigar un segon en esborrar el seu somriure. Feia temps que es fixava molt en la Marta, des del primer dia ell sabia que ella tenia alguna cosa especial que a ell li encantava però que no sabia ben bé el que era, com li passa sempre a tothom quan s'enamora. Però també tenia la sensació de que hi havia alguna cosa estranya en ella. Algun secret que ella guardava. Havia sentit molts rumors però no sabia si eren certs.
Es va quedar a fora pensant quin podria ser el motiu que feia que la Marta estigués més trista que de costum, fins que Jordona, una amistat d'en Joan, li va avisar que ja quedaven dos minuts per començar.
