La classe on estava la Marta estava formada per 11 nois, 7 noies i 15 noios, que és com allà s'anomenen les persones joves del tercer gènere.
La primera assignatura que tocava aquell dia era Biologia.
- Bon dia a tothom -va dir el professor mentre obria la pissarra. - Avui començarem un tema nou. En el tema passat vam estudiar les diferents funcions vitals dels éssers vius. En aquest, estudiarem una funció en concret: la funció de reproducció.
"El que em faltava" va pensar la Marta.
Va prosseguir el professor:
- Com us van ensenyar l'any passat; en una espècie animal, quan tres individus (un de cada gènere) es relacionen, deixen anar unes cèl·lules reproductores que juntes formen un zigot.
- ...cosa que la Marta mai coneixerà -va dir una de les moltes veus que hi havia a l'aula.
Es van sentir rialles de fons enmig d'un silenci que va durar uns segons. La Marta no va contestar.
- Les cèl·lules un cop expulsades s'atrauen mútuament cada una en direcció a una altra mantenint el rumb de la tercera, fins que s'uneixen creant la nova cèl·lula. Seguidament es fusionen els tres nuclis fins a formar un sol nucli dins del zigot, combinant així el material genètic de tots tres.
- Em sembla, Marta, que no tindràs més remei que adoptar...
La Marta ja no va poder aguantar més:
- El teu cervell sí que és adoptat, Júlia!
- Doncs si el meu és adoptat, el teu no sé d'on coi ha vingut. Un dia d'aquests et tancaran en un manicomi, maca.
- Però, voleu fer el favor de callar???!! -va cridar el professor, que tampoc entenia el que deien.
- És ella que està com una puta boja!!
- Ja està bé... sortiu fora les dues.
- Però si jo no he fet res, ha estat ella..!
- AL PASSADÍS!
YOU ARE READING
ON HI HA DOS, HI HA TRES
Short StoryDiuen que l'amor no té limits. Però, què passa si els límits els tens tú?
