MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 7: 48 TO GO

Em pensava que tornar a ser animadora seria més fàcil, però després de deu caigudes de culs a terra, cridar com una desesperada coses absurdes, fer salts seguits sense parar i ballar cançons mentre et xiulen... jo no sé com els agrada fer-ho. Quan arribo a casa no em puc ni moure, em fa mal tot i estic plena de blaus. Per sort, en Nash i en Toby són a casa la cangur i fins d'aquí a una estona no els hauré d'anar a buscar. No sé com aconseguiré creuar tot el passeig sense que les meves cames fallin per excés de cansament, però em preocupa més no saber com tornar amb un nen de cinc anys hiperactiu i un gos d'un any que l'únic que voldrà fer és córrer per la platja.

Em preparo un bany amb aigua calenta per relaxar els músculs mentre escolto i taral·lejo les cançons de The Fray. Em vesteixo amb roba còmode al cap de mitja hora i a les cinc en punt surto de casa. Ja no porto la camiseta d'en Cameron, penso tornar-li com més aviat millor, no vull tenir més problemes per una camiseta i una part de mi em diu que em mataria si li passés alguna cosa. Soc massa jove per morir i més val prevenir que curar.

A aquestes hores el passeig està ple: gent comprant, turistes fent fotos, i molts nens i nenes a la platja. En un moment arribo a casa la Mandy, la cangur, una noia de vint anys. Pico el timbre i obre la porta, el seu càlid i fals somriure d'orella a orella em dona la benvinguda i rere seu en Nash surt venint directe a mi. Aquest matí es trobava una mica millor, però encara segueix amb diarrea. L'agafo a coll i ens acomiadem per anar a buscar a en Toby.

Em passo la meitat del camí de tornada renyant a en Toby qui no es queda quiet mentre la gent que m'envolta em mira com si estigués boja, és el que té parlar amb un animal. De cop, el mòbil em vibra. Intento agafar-lo, però aquest em cau a terra i quan m'ajupo per agafar-lo, la corretja d'en Toby tiba en la meva mà i comença a lladrar. En un moment, no sé com, aconsegueix escapar-se. Genial.

—Toby no! —crido corrents rere seu. Noto com en Nash es desperta de cop amb els meus crits en la meva espatlla. En Toby passa entre la gent com un llamp, jo en canvi haig de fer-me lloc i empènyer a les persones i demanar disculpes.

Quan ja no puc més i els bessons em demanen parar, en Toby es llença sobre una persona i abans que pugui alçar la mirada per veure qui és, el crit que deixa anar i la seva veu insultant a tothom m'indica que la persona que ha estat atacada per un cadell és la hipòcrita de la Candice. Maleeixo en veu baixa, però no puc evitar reprimir el riure quan en Toby li embruta el vestit.

—Traieu-me aquest bitxo de sobre, és fastigós! —crida com si li hagués mossegat la cara. M'apropo a ella quan crec que ja ha patit suficient, però unes mans agafen a en Toby abans que jo ho pugui fer. M'empasso saliva quan veig que són les mans d'en Cameron. No m'havia adonat que també era aquí, però són xicots, no m'hauria de sorprendre que estiguin junts—. Escurçó fastigós! Mira el que el teu animal repulsiu m'ha fet! Ja em deus dos vestits! —Riure'm en la seva cara seria cruel?—. Aghhhh! —crida traient fums per les orelles i no tarda en marxar corrents abandonant a en Cameron.

Em poso seriosa quan els seus ulls troben els meus, no sé per quin remot motiu la seva mirada m'intimida obligant-me a posar-me tensa i recta. Em plego de braços agafant-me'ls amb força. En Toby en els seus, es belluga buscant la mà que l'acariciava. Sembla que en Cameron li ha caigut bé, però no em sorprèn, li agrada tothom que l'acariciï.

—Ja me'l pots donar —dic caminant cap a en Cameron per agafar en Toby i marxar cap a casa. Quedar-me aquí amb ell està resultant bastant incòmode—. Sento si he espatllat la teva velada amb la Candice —li dic agafant l'animal amb el braç que no subjecto al meu cosí. Ell es limita a assentir amb el cap. Una esgarrifança em recorre el cos quan les nostres mans entren en contacte. Per acte reacció deixo a en Toby en els seus braços fent-me quedar com una estúpida. Noto com les meves galtes es tenyeixen i en Nash riu en la meva orella. Evito mirar a en Cameron als ulls quan em parla.