MILLION REASONS | JA A LLIBRERIES!!! [Reasons'1]

Capitol 24: RIDE (Marató 3/5)

No puc dormir. Cada vegada que tanco els ulls i intento submergir-me en un somni se'm fa impossible. Una onada de pensaments sempre acaben envaint el meu cap i no em deixen descansar en pau. És com si el meu cervell s'estigués esforçant per tocar-me els ovaris i no deixar-me en pau tot i el grau de cansament que ocupa el meu cos. No deixo de donar voltes i voltes, la suor del meu cos fa que els llençols s'enganxin en la meva pell. Fa molta xafogor i les gotes no deixen de picar el vidre de les finestres amb força, diuen que la pluja relaxa, a mi actualment em torna boja. Si ja em costa deixar de fer funcionar el motor del meu cos, soc encara menys capaç d'adormir-me si hi ha un soroll continuo que no para, Necessito silenci absolut i en aquesta casa, ara mateix, és impossible. No només per la pluja, sembla que el meu cap estigui fent una festa de pensaments.

Per sort ens hem pogut dividir les habitacions de tal forma: la Carly i la Juls dormen juntes en la seva habitació; en Travis i en Trevor, en una de convidats; la Mandy i la Candice, en una altra; en Cameron està a la dels seus pares, i finalment en Nash i jo, estem a la seva. Ens ha portat una llarga estona el repertori, sobretot per la Candice i la Mandy, les quals és molt probable que no sobrevisquin a demà, però d'aquesta manera mataríem dos ocells d'un tir.

No puc negar que estar en l'habitació d'en Cameron per qualsevol noia seria un somni. Segons ell m'ha confirmat abans, no mostra la seva faceta personal a ningú i a mi... a mi m'ha deixat entrar en el seu espai personal unes quantes vegades. M'ha deixat dormir en el seu llit com si fos meu; ha confiat en mi sense dubtar que jo podria robar-li coses; m'ha deixat mirar les seves coses i treure'n conclusions, i s'ha comportat amb mi com no s'ha comportat amb ningú tal com m'ha dit ell. La veritat és que coses així fan que la part del meu cos que se sent atreta per ell, sumi punts. Però llavors, està la part provocadora en què cada paraula que treu per la boca fa que, si n'havia sumat un, en resti deu. Tot i que en Cameron té una faceta amable i afectuosa, la major part del temps és gilipolles, amb mi, amb la seva família i tothom. Les dues parts formen part d'ell, tant la bona com la dolenta i no en puc evitar o ignorar cap de les dues.

Em frego els ulls frustrada de tot. No sé quina hora és, ja és fosc fa estona i fa molts minuts que el meu cosí i jo vam decidir deixar la guerra a baix i venir a dormir. Les dues bruixes no han parat de discutir, fins i tot, ara mateix, encara puc sentir com a l'altre costat del passadís, rere unes parets, segueixen igual.

Inclino el cos endavant, si segueixo tombada mirant la foscor i pensant en la Candice, la Mandy i en Cameron, crec que em vindran més ganes i més raons per anar a la seva habitació i dir-los quatre coses ben maques i verdaderes. Respiro fondo. Entre els forats de la persiana hi deixen entrar la llum de la lluna. En Nash dorm tranquil·lament al meu costat, és irònic veure com ocupa quasi tot el llit una persona tan diminuta. Sospiro i m'aixeco del matalàs amb esment per no despertar-lo. Una ràfega d'aire passa per la porta i la pell se'm posa de gallina. Això m'acaba de convèncer que l'idea de beure una tassa de llet és bastant efectiva per escalfar el meu cos i relaxar-me.

El rellotge marca les dues de la matinada i els passadissos estan foscs exceptuant l'habitació de la Candice i la Mandy. Baixo en silenci, sembla que tota la resta dormen. Entro a la cuina descalça i no em digno ni a obrir la llum, vaig directa a la nevera. Una vegada trec el bric de llet, agafo un vas i l'omplo, deixo el bric al seu lloc i poso el vas al microones. El trec quan pita i em giro, però quan em dono la volta uns ulls blaus em miren fixament. Faig un bot de l'espant i per poc que el vas amb la llet cau a terra. En la cara d'en Cameron es dibuixa un somriure burleta.

—Això de la por no va amb tu, no? —em pregunta alçant les celles. La seva veu és ronca i seductora. Quan parla sento que una part meva s'alleuja.

Tardo uns instants en recuperar el temperament. Em recolzo en el taulell de cuina amb la tassa calenta a les mans mirant-lo fixament. L'única llum que il·lumina la cuina és la que entra de les finestres provocada pels fanals del carrer i la lluna. Això em val per veure que té el cabell despentinat i vesteix una camiseta negra amb uns pantalons de xandall. Em fixo en que també va descalç i té una tassa a les seves mans. Els seus ulls em miren encuriosits, intento analitzar-lo, però no sé què intento descobrir o treure de conclusió. Potser només vull mirar-lo i observar-lo, veure com es comporta i què fa com si fos una nova espècie de mamífer.